Arxiu d'etiquetes: Torà

Aguda de Torà, l’

(Torà, Segarra)

Llogaret. Al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.

Al voltant del castell (enrunat) i de l’església de Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble, reduït actualment a tres cases.

L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda.

La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèl·liques.

Foix i Cases, Pere

(Torà de Riubregós, Solsonès, 1893 – Barcelona, 1978)

Sindicalista i escriptor. Fou col·laborador de diverses publicacions sindicals i anarquistes de Barcelona. Ferit en un atemptat el 1923, s’exilià un quant temps a França. Durant la dictadura de Primo de Rivera tingué una gran activitat clandestina (formava part del Comitè Nacional de la CNT) i fou empresonat diverses vegades.

Entrà a l’oficina de premsa de la Generalitat i durant la guerra civil fou cap de l’oficina de premsa de la Conselleria d’Obres Públiques. En acabar la guerra, passà a França, i s’exilià a Mèxic, on dirigí la revista “Horizontes” (1958-67) i col·laborà en diversos periòdics mexicans i catalans de l’exili. El 1977 tornà d’exili i s’establí a Barcelona.

Entre les seves obres cal esmentar Los archivos del terrorismo blanco (1931), sobre la repressió obrera durant la dictadura, La classe obrera, la revolució, la República i l’Estatut (1932), Cooperativisme o República Social (1934), Barcelona, 6 d’octubre (1935), La criminologia i el dret penal de la Revolució (1937), Mentre fem la guerra (1938), Catalunya, símbol de llibertat (1942), Apòstols i mercaders (1957), la biografia Serra i Moret (1967) i biografies de personatges mexicans, a més dels contes Homes d’amor i de guerra (1935).

Esteve i Guau, Martí

(Torà, Solsonès, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1977)

Polític i advocat. Estudià lleis a Barcelona i posteriorment fou nomenat secretari de la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya (1918). Fou secretari de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista. Elegit regidor per Barcelona, poc després participà en la fundació d’Acció Catalana i en fou membre del comitè executiu. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou director de “La Publicitat” i el 1930 es reintegrà a l’ajuntament barceloní.

Fou diputat de la Generalitat i membre de la ponència encarregada de la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Posteriorment, com a diputat a les Corts Constituents de la República, participà en la defensa de l’Estatut. Més tard fou conseller de Finances del govern de la Generalitat. Empresonat després dels fets d’octubre de 1934, amb el triomf del Front Popular (1936), retornà a la Conselleria de Finances fins a l’octubre de 1936. Acabada la guerra civil, s’exilià a Cuba, i el 1961 passà a Mèxic.

És autor d’una biografia de Prat de la Riba (1917) i d’El règim jurídic català (1919).