Arxiu d'etiquetes: 1855

Viciano i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 19 setembre 1855 – 21 maig 1898)

Escultor. De família d’escultors, fou deixeble, a València (1874), de Modest Pastor i de l’Acadèmia de Sant Carles (1877-83). Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes: en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I (1896), a Castelló de la Plana.

Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz (1886). Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells. Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago (1893).

Fou germà seu Tomàs Viciano i Martí  (Castelló de la Plana, 1852 – València, 1904)  Escultor. Treballà amb el seu germà al taller que ambdós posaren a València.

Sorà, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1788 – 1855)

Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d’economia política a l’institut de Palma.

És autor de diversos escrits.

Salvà i Munar, Jaume

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 13 desembre 1793 – Madrid, 17 octubre 1855)

Metge. Germà del bisbe Miquel. Fou catedràtic i primer director del Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona (1829), on publicà un periòdic mensual de medicina (1830) en el qual col·laboraren nombrosos metges mallorquins i catalans. Fou catedràtic a Madrid.

Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos.

Rosselló i Sureda, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1785 – Carcaixent, Ribera Alta, 2 novembre 1855)

Eclesiàstic i escriptor. Entrà a l’orde trinitari a Mallorca (1802) i completà la formació a València (1816). Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari “El Atleta de la Verdad” (1822); això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid (1824), on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic.

Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses. Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral cristiana. El 1846 guanyà unes oposicions com a rector del bisbat de València, que més tard canvià pel de Carcaixent, on morí.

La seva bibliografia, en castellà, era molt extensa.

Mompié de Monteagudo, Ildefonso

2 Respostes

(Lorca, Múrcia, 1785/86 – València, 25 juliol 1855)

Editor i impressor. Impulsor de l’edició valenciana a la primeria del segle XIX, introduí la novel·la romàntica a la Península.

Entre les moltes obres que edità destaca, per la bellesa de la impressió, El Eco del Turia (1834), que comprenia les poesies amb què els poetes valencians festejaren la coronació d’Isabel II de Borbó.

Mauri i Esteve, Josep

Deixa un comentari

(València, 12 febrer 1855 – l’Havana, Cuba, 11 juliol 1937)

Compositor. Des de la seva infantesa visqué a Cuba, encara que per un temps residiria a Madrid, formant part de l’orquestra del teatre Real. Destacà en l’ensenyament.

És autor de l’òpera La esclava, diverses sarsueles, la primera de les quals, El sombrero de Felipe II, estrenà quan només tenia divuit anys, diverses obres simfòniques i d’inspiració religiosa, i composicions per a piano i per a orgue.

Martínez i Aloy, Josep

4 Respostes

(València, 4 juny 1855 – 3 abril 1924)

Polític i historiador. Llicenciat en dret (1877) i afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1907 i 1917) i president de la diputació (1914-15). Col·laborà a “Las Provincias” -sovint amb el pseudònim Yola-, a “El Archivo” i d’altres publicacions locals.

Nomenat cronista provincial (1891), col·laborà activament en la fundació del Centre de Cultura Valenciana (1914), del qual fou degà en els anys 1915-24. Fou membre de les Acadèmies de Sant Carles, de Lo Rat Penat, i director del Museu de Belles Arts.

Escriví sobre heràldica, arqueologia cristiana i història de l’art, i publicà els volums La diputación de la generalidad de Valencia (1930), La casa de la diputación (1903) i un dels corresponents a la província de València de la Geografia general del reino de Valencia, dirigida per F. Carreras i Candi. Deixà inèdits materials per a una Enciclopèdia Valenciana.

López i López, Joaquim Maria

Deixa un comentari

(Villena, Alt Vinalopó, 15 agost 1798 – Madrid, 14 novembre 1855)

Polític liberal progressista. Tinent de la milícia nacional (1822), s’exilià el 1823 a Montpeller.

Diputat l’any 1834, fou encarregat de respondre al discurs de la corona i s’hi oposà en defensar els drets individuals i la independència del poder judicial.

Ministre de Governació (1836), president de les corts espanyoles (1837) i alcalde de Madrid (1840), fou nomenat president del Govern després del derrocament d’Espartero (1843).

Llull, Guillem

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, segle XIX – 1855)

Cronista. Escriví el Llibre d’algunes notícies de lo que ha succeït i passat hasta el present, sobre diversos esdeveniments que tingueren lloc a Manacor, Palma i altres poblacions, del 1809 al 1851.

Llàcer i Alegre, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1774 – segle XIX)

Escultor. Fou membre i tinent director de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor d’obres notables de tema religiós.

Fills seus foren:

  • Bernat Llàcer i Viana  (València, s XIX)  Escultor. Autor del relleu Legionaris romans monstrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar (1831; Museu de València).
  • Joan Llàcer i Viana  (València, segle XIX – Dénia, Marina Alta, 1855)  Pintor.
  • Tomàs Llàcer i Viana  (València, segle XIX)  Escultor. Fou deixeble del seu pare. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. El seu temari més abundant és d’inspiració religiosa.
  • Vicent Llàcer i Viana  (València, segle XIX – 1858)  Pintor.