(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Caseriu, a l’esquerra de l’Anoia.
Can Catassús
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sant Sadurní d’Anoia
Espiells
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
(o Sant Benet d’Espiells) Poble, a l’esquerra de l’Anoia; l’església de Sant Benet depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Malvehí i Piqué, Benet
(Igualada, Anoia, 15 maig 1837 – Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 3 juny 1892)
Dibuixant projectista. Féu tot tipus de models per estampar en seda i teixit, i projecta estores de gran qualitat.
Tingué molt èxit amb el retrat que féu de la reina Isabel II de Borbó, teixit amb seda.
Fou president del Col·legi Major de la Seda.
Jorba i Ferran, Antoni Francesc Josep
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 juliol 1743 – Santa Ana, Califòrnia, EUA, 16 gener 1825)
Descobridor. Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos.
La localitat de Yorbalinda li deu el nom.
Ferrer i Sala, Josep
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 19 octubre 1925 – 6 novembre 2024)
Empresari. Començà a treballar a l’empresa familiar, Freixenet, durant la segona meitat dels anys 1940, quan la seva mare hagué de fer-se càrrec de la companyia després de la mort del seu marit i del seu fill gran durant la guerra civil.
Sota la seva direcció, el grup Freixenet ha esdevingut capdavanter de l’exportació, impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974.
Rebé, al juliol de 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura; al març de 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet, la presidència de la firma, i ell passà a ésser-ne president d’honor.
Codorniu, can
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Antiga masia i seu de la més antiga i important de les empreses productores de cava dels Països Catalans (Codorniu SA), al nord-oest de la vila, a la dreta de l’Anoia. Al seu voltant s’ha format la caseria de Can Codorniu.
L’activitat vinícola de la casa pairal es remunta al segle XVI; a mitjan XVII una pubilla es casà amb Miquel Raventós, també de família vinyatera de la comarca.
El 1872 Josep Raventós i Fatjó inicià l’elaboració de vi escumós o cava, i el seu fill Manuel Raventós i Domènech donà el gran impuls a l’empresa Raventós i Codorniu.
Castellblanc, Dotació d’Art
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1968 – )
Entitat. Fundada per Antoni Parera.
Atorga beques a artistes joves (música, pintura, escultura, arts aplicades, teatre i mitjans àudio-visuals), patrocina concursos de pintura i escultura, i concerts, i treballa per a l’educació estètica infantil.
Freixenet SA
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, inici segle XX – )
Empresa productora de cava. Fou fundada per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l’empresa Sala, exportadora de vins. Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos.
A mitjan dècada del 1980 començà a incorporar altres marques de cava, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol; aquesta política i l’increment de les exportacions l’han convertida en una de les primeres empreses del sector a l’estat espanyol.
Té diverses filials a la Xampanya (França), a Califòrnia (EUA) i a Querétaro (Mèxic).
Club Esportiu Noia
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1951 – )
Club esportiu d’hoquei patins. Es formà dins l’entitat Ateneu Agrícola Noia, si bé el 1992 adquirí personalitat jurídica pròpia i adoptà l’actual denominació.
Ha guanyat un cop el títol de Lliga (1988), una Copa d’Europa (1989), una Copa del Rei (1998) i una copa de la CERS (1998). L’equip juga al Pavelló de l’Ateneu, que fou subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Enllaç web: Club Esportiu Noia Freixenet
Casanovas i Maristany, Joan
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 11 agost 1890 – Valràs, Llenguadoc, 7 juliol 1942)
Polític i advocat. Llicenciat en dret (1911), es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits. Militant del Partit Republicà Català, fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès (1919-23). Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó. Fou conseller de la Mancomunitat de Catalunya (1921) i col·laborà a “El Diluvio” i “L’Opinió”.
S’exilià a França (1924) a l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera. Col·laborà a “Ressorgiment” de Buenos Aires, i a les “Hojas Libres” d’Hendaia, així com amb el grup separatista de Santiago de Cuba. Retornà a Barcelona a la proclamació de la República (1931). Fou un dels fundadors d’ERC, detingué la cartera de defensa del primer govern de la República Catalana, presidit per Francesc Macià; conseller de governació, més tard fou vice-president i conseller de foment, en el nou govern de la Generalitat (desembre 1931).
L’any 1936, ja esclatada la guerra civil, fou designat per Lluís Companys conseller primer del govern i president del consell executiu de la Generalitat (31 juliol-26 setembre). La seva actitud contrària als excessos de l’anarquisme i al predomini del govern central de la República motivaren la seva partida a França pel novembre de 1936.
Tornà a Barcelona el 1937 i prengué part en un intent, que fracassà, de declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció de la Gran Bretanya i de França. Llavors hagué d’exiliar-se definitivament, per tal d’evitar les represàlies del govern central, i s’instal·là a Perpinyà.
El 1939 publicà un document en el qual intentava de justificar la seva actuació. També publicà El sindicalismo en el Pretorio (1924), sobre les lluites socials al Principat els anys immediats a la Dictadura.
Dades dels Països Catalans 