Arxiu d'etiquetes: 1076

Balaguer, marca de

(Noguera)

Nom del sector meridional del comtat d’Urgell, des de mitjan segle XI, en esdevenir la ciutat de Balaguer tributària del comte Ermengol IV d’Urgell (1076).

Agnès de Barcelona

(Catalunya, segle XI – abans 1076)

Filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, i d’Elisabet.

Es casà amb Guiu d’Albion, noble del Delfinat.

Morí abans que el seu pare, el qual traspassà en 1076.

Mallorca, taifa de -1076/1231-

(Illes Balears, 1076 – 1231)

Taifa independent. Comprenia la totalitat de l’arxipèlag de les Balears, constituïda com a conseqüència de la derrota dels Banū Mugāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.

El valí de Mallorca, aleshores Abd Alläh al-Murtadä, se n’autoanomenà emir. En temps del seu successor, Mubasir Näsir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III de Barcelona i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisano-catalana (1114-15) contra les Illes. L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit.

Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203.

Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per la dinastia dels Banū Ganiya, l’últim dels quals, Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya, la perdé definitivament enfront del califa al-Nāsir.

El 1229 començà la conquesta de Mallorca per part de Jaume I de Catalunya.

Guillem de Balsareny

(Balsareny, Bages, vers 1010 – Ripoll, Ripollès, 11 agost 1076)

Bisbe de Vic (1046-74). Fill de Guifre de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora.

Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca. Quan morí el bisbe Oliba (1046), el succeí en el bisbat.

A més de les seves funcions religioses, tingué una certa importància en qüestions polítiques: heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny, fou un gran amic de la casa comtal i conseller i almoiner d’Ermesenda de Balsareny i formà part del tribunal que va jutjar Mir Geribert el 1052.

Anà a Roma, proclamà una pau i treva i va consagrar el monestir de Sant Pere de Casserres i altres esglésies del seu bisbat.

Per pressions de consciència, l’any 1074 féu testament i renuncià al bisbat i es retirà al monestir de Ripoll.

Gelabert Udalard

(Catalunya, 1076 – 1126)

Vescomte de Barcelona. Fill d’Udalard II i de Guisla de Balsareny.

A la mort del seu pare (vers 1077), el succeí. Fou partidari de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, enfront de Berenguer Ramon II el Fratricida.

Durant el temps de Ramon Berenguer III, l’envigoriment del poder comtal es reflectí en un progressiu afebliment de la influència dels vescomtes.

A la seva mort fou succeït pel seu fill Reverter.