Arxiu d'etiquetes: en francès

Villanove, Joan

Deixa un comentari

(Nefiac, Rosselló, 1939 – )

Escriptor en francès.

Ha escrit i editat tres volums d’una Histoire populaire des catalans (1978, 1979 i 1981), obra de divulgació sobre la història de Catalunya que ha obtingut ressò a la Catalunya Nord. Al text, en francès, s’intercalen citacions textuals en català, fotografies, il·lustracions o mapes, i també una suggestiva declaració dels Drets dels catalans, en cinc punts.

Conferenciant i col·laborador de la premsa diària nord-catalana, ha publicat Reflexions et commentaires catalans (1982) i Raconte-moi les catalans (2001).

Orliac, Antoni

Deixa un comentari

(Perpinyà, 6 juny 1880 – 1958)

Escriptor en francès. Col·laborà, entre altres nombroses publicacions, a “Mercure de France” i dirigí “La Nervie”. Tingué un paper important entre els simbolistes, defensà l’art per l’art i exaltà l’egotisme.

És autor, entre altres, d’Hubert Ponscarme (1907), Évolution de la médaille au XIXe siècle (1907), Métabolisme (1921), L’évasion spirituelle (1921) i Véronèse (1939).

Montagne, La

1 Resposta

(Perpinyà, 1905 – Prada, Conflent, 1914)

Publicació setmanal en francès. Òrgan del Bloc Republicà. Hi col·laboraren Joan Bourrat, Víctor Dalbiez i Arrous, que la dirigí.

Rival de “L’Indépendant”, atacà Manuel Brousse i Juli Escarguel.

Publicà algunes historietes còmiques en català.

Maurette, Miquel

Deixa un comentari

(Serrallonga, Vallespir, 19 juliol 1898 – Caux-et-Sauzens, França, 6 març 1973)

Escriptor i agricultor. És autor de novel·les i contes en francès.

Cal destacar-ne La crue, Le temps des merveilles i Le clos Saint-Michel, amb traducció catalana de Ferran Canyameres (El mas de Sant Miquel, 1960).

Massé, Ludovic

Deixa un comentari

(Évol, Conflent, 7 gener 1900 – Perpinyà, 24 agost 1982)

Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s’establí a Perpinyà.

És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969).

Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc.

Lazerme, Carles de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1873 – Elna, Rosselló, 1936)

Escriptor i poeta en francès. Pertangué al grup de Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil. De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles VII de Borbó.

Es caracteritza, com a poeta, per la melancolia i la ironia. Autor dels reculls Les jours passés (1920), Tendre Paris (1921), Eaux vives (1922), Bucoliques et almanach (1927) i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos (1920), de la novel·la fantasiosa i satírica La veuve de minuit (1926) i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes (1937).

Fou col·laborador de publicacions com “La Tramontane”, “Le Roussillon” i “Le Coq Catalan”.

Indépendant, L’

9 Respostes

(Perpinyà, 1 gener 1846 – )

Diari del matí, el més important de la Catalunya Nord. Des de la seva fundació observà sempre una actitud republicana.

Deixà d’aparèixer durant el període 1853-69 i en els primers anys després de la II Guerra Mundial, per tornar posteriorment amb molta força.

Impartial, L’

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 desembre 1889 – 1903)

Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall.

De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse.

El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista.

Carbonell, Antoni Jaume

Deixa un comentari

(Perpinyà, 25 juliol 1774 – 20 gener 1834)

Escriptor en francès.

És autor d’una novel·la pastoral, Daphné (1808), de diverses poesies publicades en revistes locals i reeditades, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Maylli ou le tribut de la reconnaissance (1820), i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals.

El 1814, i amb la col·laboració de Pere Puiggarí, publicà l’estudi Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint-André de Sorède.

Canigou, Le

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)

Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa.

Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'”Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).