Arxiu d'etiquetes: 1973

Villalonga i Villalba, Ignasi

Deixa un comentari

(València, 13 juliol 1895 – Benicàssim, Plana Alta, 13 novembre 1973)

Financer i polític. Estudià dret a Deusto (País Basc), i es doctorà (1914) amb la tesi Régimen municipal foral valenciano (1926). De nou a València (1916), es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València.

Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista (1918). Presidí la Cambra de Comerç (1928-30) i intervingué en l’entrada del capitalisme local (1927) en el Banc de València. Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians (1929), que presidí fins el 1932.

Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat (1934 i 1936); el 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat (fets del Sis d’Octubre), la presidí com a governador general de Catalunya. El 1933 entrà al Banco Internacional de Industria y Comercio i, com a conseqüència, a la Compañía Española de Petróleo SA, que presidí.

Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà en l’organització econòmica de la zona franquista. En la postguerra reorganitzà el Banc de València i el Banco Central i impulsà la creació del consorci Bancor. Fundà Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Dragados y Construcciones i altres empreses.

Publicà l’opuscle Substantivitat del valencianisme (1919) i nombrosos articles.

Verdeguer i Sapena, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1894 – 1973)

Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre.

És autor d’un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954).

Uc

Deixa un comentari

(Eivissa, 1973 – 2016)

Grup de música popular. Format per Isidor Marí, Joan Marí i Victorí Planells, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses.

De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez.

El 1992 se’ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular.

Quilis i Molina, Rafael

1 Resposta

(Onil, Alcoià, 24 octubre 1889 – Alacant, 31 juliol 1973)

Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'”El Tiempo” d’Alacant.

Escriví bon nombre d’articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962).

Huici Miranda, Ambrosio

Deixa un comentari

(Huarte, Navarra, 20 abril 1880 – València, 9 novembre 1973)

Historiador. Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València.

Autor de diverses col·leccions de documents (Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, en set volums), de nombroses traduccions de l’àrab (com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista) i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región. Novedades y modificaciones (1970).

Grup Català de Sociolingüística

2 Respostes

(Prada, Conflent, 1973 – després 2008)

Associació científica. Creada per a l’estudi i divulgació de la sociolingüística catalana. El 1977 publicà el primer anuari, “Treballs de Sociolingüística Catalana”. Està adherit al Research Committee on Sociolinguistics de l’Associació Internacional de Sociologia.

L’any 2006 adoptà el nom d’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que el 2008 passà a dir-se Societat Catalana de Sociolingüística i després s’integrà a l’Institut d’Estudis Catalans.

Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

2 Respostes

(Illes Balears, 1973 – )

(GOB)  Entitat ecologista. Estructurada en tres seccions insulars (Mallorca, Menorca i Formentera); aplega més de 5.000 socis. Disposa de diverses seccions específiques, entre les quals la de ciclisme ecològic Pedal Verd, la d’Educació Ambiental, la d’Excursionisme i la d’Ornitologia i Anellament.

Ha rebut diversos premis, entre els quals el premi Ciutat de Palma d’Investigació (1983), el premi Borja Moll (1988) i el Premi Nacional del Medi Ambient (1997), entre altres.

La seva acció ha estat predominant per a evitar la proliferació d’urbanitzacions, ports esportius i altres instal·lacions o serveis turístics en indrets d’alt valor ecològic, al mateix temps que ha aconseguit que les institucions protegissin d’una manera eficaç diverses àrees d’interès naturals.

Entre altres, edita les revistes “Ecologista” (des del 1985), “Circular Informativa” (des del 1973), “Circular Ornitològica” (des del 1979) i l'”Anuari Ornitològic” (des del 1987).

En l’àmbit científic ha ajudat a la realització de diversos treballs, com el Catàleg d’Espècies Vegetals Endèmiques i Amenaçades de Balears (1986), i des del 1982 elabora un Atles d’Ocells Nidificants de Mallorca. La seva aportació científica més destacada ha estat la descoberta del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca que actualment és objecte d’un pla de recuperació subvencionat per la Comunitat Europea i el govern balear.

Enllaç web: GOB Mallorca

Grandó, Carles

2 Respostes

(Tuïr, Rosselló, 30 març 1889 – Perpinyà, 8 abril 1975)

Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924), i secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), on s’ocupà de l’òrgan de l’entitat “La Revue Catalane”.

Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d’altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963).

També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L’àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l’IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.

Fou germà seu Renat Grandó  (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973)  Poeta i escriptor. en francès. Fundà la revista “Art et Action”, col·laborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).

Francís, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1886 – 1973)

Poeta i periodista. Fundà, juntament amb Robert Subirós, el periòdic “La Renaissance Catalane” (1918), secretari de La Colla del Rosselló i dirigent de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i col·laborà en diverses revistes catalanes.

Publicà els llibres de poesia Poemes de guerra (1915), Les hores que passen (1917) i Clarianes (inèdita), la novel·la Rue de Jasmin (apareguda a “L’Indépendant”).

Com a periodista, de 1936 a 1939, féu nombrosos reportatges sobre la guerra civil i obtingué la creu de la República Espanyola.

Havia signat P. Francis-Ayrol.

Escola Municipal de Mallorquí

1 Resposta

(Manacor, Mallorca Llevant, 1973 – )

Escola pública creada per l’ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona.

La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.

Enllaç web: Escola de Mallorquí