Altre nom de les mines d’Avetera (mines de ferro).
Índies, meners de les * -Catalunya Nord-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: mines
Coma, la -Conflent-
Veïnat, a l’esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó.
Prop seu hi ha les mines de la Coma, de ferro, i són una de les poques que han subsistit després de la crisi del 1960.
Avetera, torre de l’
(la Bastida – Sant Marçal, Rosselló / Cortsaví, Vallespir)
(ort ant: torre Betera) Antiga torre de defensa medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1.436 m alt, a l’est de puig de l’Estela, al massís del Canigó. Es termenal dels tres municipis.
A l’est de la torre es troben les mines de l’Avetera, de ferro, dites també els meners de les Índies explotades per la Societat de les Mines d’Avetera; són les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que han aconseguit de sobreviure gràcies a l’estructura favorable del jaciment.
El material és transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins al 1932, perdurà una petita indústria metal·lúrgica. Al costat de la mina hi ha la colònia minera.
Argentera, plana de s’ -Eivissa-
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Zona, dins la parròquia de Sant Carles de Peralta.
En aquest indret són conegudes des d’antic mines de plom, que a la fi del segle XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines.
Cierco
Antiga quadra i masia, a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
Dins el seu terme hi ha les mines de Cierco, de plom, explotades (la població minera viu a Vilaller).
El segle XIX formà un municipi amb l’Artiga.
Canota, la
(Almatret / Seròs, Segrià / Mequinensa, Baix Cinca)
Zona lignitífera, entre els tres municipis, a l’esquerra de l’Ebre.
L’explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.
Botjosa, la
Colònia minera, situada al sud de la vila, entre la sèquia de Manresa i el Llobregat.
Hi ha mines de potassa explotades des del 1932, amb una producció de 250.000 tones l’any.
Margalida, riu de -Vall d’Aran-
Afluent dretà de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.
Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu col·lector prop de Bossòst.
A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida, de blenda, deixades d’explotar cap al 1950.
Liat, rasos de
(Naut Aran / Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.
És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.
Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.
Costabona
(Setcases, Ripollès / Vallespir)
Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena.
Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l’est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir.
A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon.
A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel Comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona.
Dades dels Països Catalans 