Nom que tenia als segles XVII-XIX l’església parroquial de Sant Julià de Palomera.
Sant Julià de Vilacorba *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: les Llosses
Auró, l’ -Ripollès-
Masia (1.020 m alt) de l’antic municipi de Viladonja, que es troba al pla de l’Auró, que separa la vall d’Estiula de la vall de Carnalets.
Cosp
Masia de l’antic terme de Palmerola, al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i amb el nom de la qual (Sant Julià de Cosp) és coneguda l’antiga parròquia de Sant Julià de Palomera.
Llentes
Masia, al nord del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, el segle XIX, al terme i parròquia de Corrubí.
Guàrdia de Ripoll, la
(Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)
(o la Guàrdia de les Llosses) Antic castell Comprenia els dos termes actuals, situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.
És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n’era senyor Galceran (IV) de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia.
Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies de les quinze que tenia.
Farga de Bebiè, la
Despujol i d’Alemany-Descatllar, Francesc Xavier
(Barcelona, 1732 – Palmerola, Ripollès, 6 juny 1809)
Baró de Montclar i primer marquès de Palmerola (1767). Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa (Llenguadoc) i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago.
Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la Guerra Gran.
Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat.
El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps.
En el marquesat el succeïren els seus fills:
Manuel Despujol i de Vilalba (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Succeí al seu pare en el marquesat de Palmerola. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1791).
Ramon Despujol i de Vilalba (Barcelona, 1772 – vers 1848) Succeí al seu germà en el marquesat de Palmerola. Fou defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet (1811) i regidor perpetu de Barcelona. Fou el pare de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi.
Corrubí
(o Querrubí) Antic poble (1.225 m alt) i parròquia (Sant Llorenç) de l’antic municipi de Viladonja, al vessant meridional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí, capçalera de la riera de Merlés.
El segle XIX depenia de Sant Esteve de la Riba.
Llosses, les (Ripollès)
Municipi del Ripollès (Catalunya): 114,02 km2, 1.000 m alt, 213 hab (2016)
Situat a la vall de les Llosses, entre el Ter, límit oriental, i la riera de Merlès, al sud-oest de Ripoll. El terme és accidentat pels relleus de la serralada Pre-pirinenca, amb rouredes i pinedes.
Agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). Ramaderia (ovins, bovins i porcí), i avicultura. Indústria tèxtil (filats de cotó) a la Farga de Bebiè, situada en un meandre del Ter, aprofitant el desnivell. Àrea comercial de Ripoll.
El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), amb un campanar del segle XVII i alguna reforma tardana.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Sovelles, Matamala, Vinyoles de Portabella, Estiula, Viladonja (municipi independent fins el 1974) i Palmerola (municipi independent fins el 1991), el veïnat de Vila-seca, els antics pobles de Vallespirans i de Corrubí, les antigues quadres de Maçanes i les Planes, les masies de Portavella, Vilardell i Llentes, el santuari de Santa Margarida de Vinyoles i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb les masies de Cosp i de Moreta).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Estiula
Poble (989 m alt), situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula, tancada per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula) al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de les Ajagudes (contrafort oriental dels rasos de Tubau) a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs.
En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere (1040), després a sant Pere i a sant Feliu (1319) i actualment només a sant Feliu; refeta el 1640, fou completada el 1731.
Té l’origen en una vil·la rural donada al monestir de Ripoll com a dotació inicial pel comte Guifré el Pelós. Formà part de l’antic terme de Viladonja.
Dades dels Països Catalans 