(País Valencià, segle IX)
Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l’heretgia antropomorfista.
Teudegut
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle IX
Helperic
(Catalunya Nord, segle IX)
Abat del monestir d’Arles (Vallespir).
El 859 escriví una carta al rei Carles el Calb en la qual li explicava el saqueig de l’abadia pels normands (858) i la mort d’alguns dels seus monjos.
Eldesind -vescomte Conflent-
(Catalunya Nord, segle IX)
Vescomte de Conflent. Secundà les tasques del comte Salomó I de Cerdanya.
Comendat -abat, s IX-
(Catalunya Nord, segle IX)
Fundador, ensems amb uns quants companys, i primer abat del monestir de Sant Andreu d’Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns.
La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854.
Cavalleria -varis bio-
Bernat Cavalleria (Manlleu, Osona, segle IX) Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu.
Pere Cavalleria (Tarragona, segle XVI) Eclesiàstic. És autor d’un tractat apologètic publicat el 1592.
Salomó de Cavalleria (País Valencià, segle XIII) Hebreu notable. Fill de Jafuda de Cavalleria. Jaume I el Conqueridor el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis.
Abd al-Uwar
Abd al-Karim ibn Mugit
(al-Andalus, segle IX)
Hagib de la taifa de Còrdova. Per ordre d’Abd al-Rahman II de Còrdova, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se’n emparar.
Judacot
(Barcelona, segle IX)
(o Judà) Missatger. Enviat en 876-877 a l’emperador Carles el Calb.
És el primer jueu català del qual es té notícia.
Guillemó
(Catalunya, segle IX)
Comte de Rasès. Fill de Berà, el primer comte de Barcelona.
Segurament per venjar-se de la destitució del seu pare, secundà la revolta d’Aissó el 826-827, lluità contra l’autoritat de la corona franca.
Girard de Rosselló -personatge, s IX-
(Rosselló, segle IX)
Personatge llegendari. Basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13). Comparsa de la Cançó de Rotllan, protagonitza una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. N’hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan segle XII.
Els autors de les dues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà.
Guerau III de Cabrera, el rei Martí I l’Humà, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells.
Dades dels Països Catalans 