Arxiu d'etiquetes: 1664

Valda i Moya, Pere de

(València, segle XVII – 1664)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Ferran Llorenç de Valda i Leriza, al qual succeí com a correu major de València.

Escriví un Tratado de la nobleza (1663) i una Defensa del oficio de correo mayor de la Ciudad y Reino de Valencia (1658).

Es casà amb Jerònima de Castellví i Carròs i, a la seva mort el succeí en el càrrec el seu fill:

Ferran de Valda i de Castellví (València, segle XVII – 1680)  Correu major de València. A la seva mort, fou succeït en el càrrec pel seu fill

Pere Ignasi de Valda i Figuerola (València, segle XVII – segle XVIII)  Cavaller. Marquès consort de Busianos, Fou ja el darrer membre de la família que exercí el càrrec de correu major de València, puix que en fou destituït amb la Nova Planta.

Tàrrega i Salvador, Joan

(Xàtiva, Costera, 21 setembre 1664 – País Valencià ?, segle XVIII)

Militar. Amic de Joan Baptista Basset, col·laborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III (1705). Aquest el féu marquès de l’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell. Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V de Borbó.

Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot; derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge (maig 1714); tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725.

Salazar i Andreu, Pere Fèlix de

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1664 – Illes Balears, segle XVIII)

Escriptor. Fill del governador del castell d’Eivissa. Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler i per això fou empresonat i emigrà. Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial.

Escriví una relació, en castellà i en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V de Borbó (1702) i una Vida y muerte del Il… R. Llull (1702).

Rebullida, Pau de

(Fraga, Baix Cinca, 1664 – Minama, Costa Rica, 28 setembre 1709)

Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica.

Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat.

Maura i Pou, Catalina

(Palma de Mallorca, 4 setembre 1664 – 18 gener 1735)

Religiosa augustiniana. Coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva.

Pel seu do de discerniment hom la consulta davant tota mena de situacions i dificultats.

Té incoat el procés de beatificació.

Cardona i Fajardo, Alfons de

(País Valencià, segle XVI – 1543)

Noble. Nét de Joan Ramon Folc I de Cardona. Baró de Guadalest. Restà vinculat perpètuament i hereditària a l’almirallat de la corona de Catalunya-Aragó.

La seva muller, Isabel Roís de Liori, li aportà les senyories de Betxí, Riba-roja i Gorga.

Foren fills seus Sanç de Cardona i Roís de Liori, i:

Joan de Cardona i Roís de Liori  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou hereu de les senyories de la mare, comanador de l’orde de Sant Jaume i, pel seu casament amb Lluïsa de Borja-Llançol de Romaní i Sorell, molts dels seus descendents es cognomenaren de Cardona i Borja o de Borja i de Cardona. Fou el pare d’Antoni de Cardona i de Borja i de:

Felip de Cardona i de Borja  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Heretà el marquesat de Guadalest el 1591 a la mort, sense fills, de la seva cosina germana Maria de Cardona i Colón, i fou ambaixador a Flandes. El seu fill i successor fou:

Francesc de Cardona-Borja i de Ligne (País Valencià, segle XVII – 1664)  Noble. Heretà l’almirallat de Catalunya-Aragó, fou marquès de Guadalest, comanador d’Alcàntara i batlle general del Regne de València. Fou l’avi d’:

Isidre-Tomàs de Cardona-Borja i de Sotomayor (País Valencià, segle XVII – 1699)  Noble. Darrer membre de la línia del marquesat de Guadalest, la qual passà als Palafox, marquesos d’Ariza. Fou comanador de Montesa i virrei de Galícia.

Briau i Saüc, Domènec

(Castelló de la Plana, 5 agost 1664 – Viena, Àustria, 1755)

Metge. Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València. Austriacista, seguí Carles III a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra.

Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i posteriorment (des del 1740) al de la filla d’aquest, l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.

Bayuco, Joan Baptista

(València, 1664 – 1706)

Pintor barroc. Les seves millors obres van ser els quadres al claustre del convent de Sant Sebastià, il·lustratius de la Vida de Sant Francesc de Paula.

Foncalada, Plàcid

(Cardona, Bages, segle XVII – 1664)

Religiós. Fou prior i després abat del monestir de Sant Benet de Bages.

Destacà pels seus coneixements musicals.

Folcrà, Andreu

(Illa, Rosselló, segle XVII – Catalunya Nord, 1664)

Religiós agustí. Fou prior dels convents de Girona i de Perpinyà. Entre altres càrrecs, ocupà el de vicari provincial del Principat de Catalunya.

Fou filòsof i teòleg de mèrit, i ensenyà aquestes disciplines a diversos convents de l’orde.