(Catània, Sicília, 5 abril 1315 – Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)

“el Temerari”  Rei de Mallorca (1324-49). Era fill de l’infant Ferran de Mallorca i d’Isabel de Sabran. A la mort de Sanç I de Mallorca, predecessor seu, no fou reconegut com a rei per Jaume II de Catalunya, que volia reincorporar el regne de Mallorca a la seva corona.

La intervenció del papa Joan XXII, favorable a Jaume III, pogué deturar els intents de Jaume II, que ja havia ordenat al seu fill d’envair el Rosselló, bé que algunes tropes d’ocupació catalanes no abandonaren aquesta regió fins a l’any següent (1325). Durant la seva minoritat (fins al 1335), Gastó de Foix es rebel·là contra l’infant Felip de Mallorca, germà del rei Sanç I i tutor de Jaume III.

El 1336 contragué matrimoni amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons III el Benigne, la qual els anys següents havia de jugar un paper molt important.

S’enemistà amb el rei de França, a causa de la baronia de Montpeller, per la qual cosa el monarca mallorquí havia de retre vassallatge a Felip IV.

Pere III el Cerimoniós, per tal de no haver d’ajudar al seu cunyat, cosa que estava obligat a fer en virtut dels vincles feudals, ideà un parany molt hàbil: convocà Jaume III a Corts. La no compareixença d’aquest permeté que el monarca peninsular li obrís un procés, en el qual l’acusà, entre altres coses, de la circulació de moneda francesa pels comtats.

L’any 1343, Pere III conquerí l’illa de Mallorca, que quedà incorporada a la corona catalano-aragonesa. Amb l’ajut de Felip VI de França, a qui va vendre la baronia de Montpeller, de Joana de Nàpols i amb el beneplàcit del papa, Jaume III intentà debades de recuperar el Rosselló, la Cerdanya i el Conflent i desembarcar a Mallorca (1347).

Pere el Cerimoniós trameté socors a Gilabert de Centelles, governador de l’illa des del 1343, el qual, amb l’ajuda del governador de Cerdanya, Riambau de Corbera, derrotà Jaume III a la batalla de Llucmajor, prop de Palma; el rei de Mallorca va morir en el combat.

Bé que encara el fill de Jaume III, Jaume IV, es titulà rei de Mallorca, Llucmajor representà la fi definitiva d’aquest regne com a entitat política independent.