Veïnat, situat a la vora esquerra del Ter, vora el llogaret de Sant Martí d’Armàncies, del municipi de Campdevànol.
Armàncies de Ribes
1 Resposta
Arxius mensuals: Setembre de 2021
Arisba
(Barcelona, segle XIII)
Jurista hebreu. Deixà escrits notables, de caràcter filosòfic, i fou un excel·lent orador.
Era conegut per l’apel·latiu de Ciceró jueu.
Ariosto, Filippo
(Itàlia, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)
Pintor. Actiu a Barcelona.
És autor de la col·lecció de retrats de comtes i reis catalans (1587-88), d’escàs valor artístic, feta per decorar la sala del consistori de la diputació del general.
La major part de la col·lecció és exposada al Museu Militar de Barcelona.
Arinyó, Joan
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Cap agermanat. Carnisser d’ofici, empresonat juntament amb el sabater Bernat Marquilles i el procurador Melcior.
Bé que aquests dos darrers foren condemnats a mort en un juí de prohoms (1520), Joan Arinyó se salvà gràcies a la intervenció del batlle de Barcelona Macià Julià, cosa que li costà el càrrec.
Arinyó, Gaspar d’
(Aragó, segle XV)
(o de Ariño) Secretari i conseller de Joan II el Sense Fe i Ferran II el Catòlic.
La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú (1464) que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II.
Dos anys més tard fou enviat d’ambaixador extraordinari a Itàlia.
Arimon i Marco, Francesc
(Barcelona, 1868 – València, 1934)
Escriptor en castellà. Educat a Madrid, formà part de la redacció d'”El Liberal”. Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novel·les per fascicles.
Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc (Ayguals d’Izco, Pérez i Escrich, Lluís de Val), popularitzà el pseudònim Mario d’Ancona amb obres com íSin justicia!, El soldado de la Paz, Gorriones sin nido, Madre, etc.
Ariet, castell d’
Antic castell, situat a la serra que separa els antics termes de la Vall d’Ariet i de Santa Maria de Meià.
Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d’Ariet, que baixa del coll d’Orenga i desguassa al riu Boix
Arides
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Despoblat de l’antic terme d’Escaló. Es conserven les runes de l’església de Sant Andreu.
Damunt aquest indret, entre el Montcalbo i la serra d’Aurati, a la serralada que separa les valls de Cardós i d’Àneu, hi ha el pla d’Arides, el punt culminant del qual es troba a 1.958 m d’altitud.
Argullol i Serra, Josep d’
(Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 23 desembre 1886)
Novel·lista i publicista. De jove fundà i dirigí “El Manresano”, periòdic conservador.
Conreà la novel·la històrica: El crit de l’ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, i Les òrfenes de mare (1873); i la narració: La guerra (1877).
Col·laborà a diversos periòdics i publicà treballs jurídics.
Dades dels Països Catalans 