Arxius mensuals: Setembre de 2021

Artiga del Rei, puig de l’

(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)

Pic (1.637 m alt) de la serralada que del cim de Costabona cap a l’est, separa els dos municipis.

Artiga de Varradòs, Era

(Viella, Vall d’Aran)

Pla (1.400 m alt) de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat a la dreta del riu de Varradòs, aigua amunt de Sant Joan d’Arròs.

Disseminades es troben les bordes d’Era Artiga de Varradós i la borda de Joanon.

Artiga de Valarties, bordes d’Era

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Grup de bordes de l’antic mun. d’Arties, a l’esquerra del riu de Valarties, aigua avall de les bordes de Ressec.

Artiga de Lin, vall de l’

(Vall d’Aran)

Vall del sector nord-oest de la comarca. Recull les aigües dels vessants compresos entre el pic d’Era Entecada i el de coma Salies, i baixa fins a es Bòrdes, a la vora de la Garona.

Artiga, l’ -Alta Ribagorça-

(Vilaller, Alta Ribagorça)

Llogaret, situat a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l’Artiga, que baixa de la serra de Cardet.

La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat.

El segle XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco.

Arties, banys d’

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Establiment d’aigües termals (1.140 m alt) de l’antic mun. d’Arties, situat a l’esquerra de la Garona, aigua avall de la vila.

L’aigua d’Arties és hidrosulfurosa.

Arties -terçó-

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d’Arties i els llocs de Laspan i de Garòs. Correspon a l’antic terme d’Arties.

Artés, Pere d’ -abat Santes Creus-

(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

XV Abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit en 1303.

Durant el seu breu abadiat fou acabada una part del claustre nou del seu monestir. En 1309 passà a ser bisbe de Santa Justa (Sardenya).

Artedó

(Alàs i Cerc, Alt Urgell)

Poble (1.166 m alt), situat al vessant septentrional de la serra de Cadí. Es troba unit per carretera amb la Seu d’Urgell.

El segle XIX l’antic municipi de Cerc duia el nom d’aquest poble.

Arteaga i Pereira, Ferran

(Barcelona, 11 agost 1851 – Cruz Quebrada, Portugal, 17 febrer 1934)

Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres.

Fou un dels radactors de l’obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).