Arxius mensuals: Juliol de 2020

Marxa de la Llibertat

(Catalunya, 4 juliol 1976 – Poblet, Conca de Barberà, 12 setembre 1976)

Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants que tenien que confluir a Poblet, com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l’Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi.

Aquestes columnes tingueren moltes dificultats, amb una forta repressió policial i de l’extrema dreta.

A l’arribada a Poblet només uns pocs marxants pogueren entrar al monestir, ja que la guàrdia civil i la policia vigilaven els voltants. A Montblanc hi hagué una actuació desmesurada de les forces d’ordre públic contra les columnes que hi estaven retingudes.

Marvà, Jeroni *

Pseudònim amb que Artur Martorell i Bisbal i Emili Vallès i Vidal signaven les obres gramaticals escrites conjuntament.

Marull i Savalls, Francesc d’Assís

(Palamós, Baix Empordà, 1858 – Barcelona, 1933)

Escriptor. Impressor d’ofici, col·laborà a “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc, amb el pseudònim de Valentí Julivert.

És autor de llibres de poesies castellanes i catalanes (Engrunes, 1887; Aires de l’Empordà, 1891; Bosquejos, 1887) i d’obres de teatre còmiques: Al vol! (1877), Dos i un sastre (1878) i d’altres.

Martrus i Riera, Jaume

(Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)

Escultor i dibuixant.

Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor.

Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat.

Conreà també l’orfebreria i, en aquest camp, s’especialitzà en la realització de medalles de vori.

Martrus i Malagelada, Josep

(Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 17 agost 1927)

Periodista i escriptor.

Fundà a Manresa “El Cordoner” (1876), “La Montaña” (1880), “Revista Catalana” (1881) i “Diario de Manresa”.

Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).

Martori i Bassets, Ramon

(Barcelona, 11 març 1893 – 18 gener 1971)

Actor i escriptor.

S’inicià en el teatre al Centre Nacionalista Republicà. Posteriorment, actuà amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.

A partir del 1939 va dedicar-se al cinema i al teatre radiofònic.

Entre les obres teatrals que va escriure destaca El crit de la terra (1961).

Martorell i Terrats, Jeroni

(Barcelona, 22 juliol 1876 – 2 agost 1951)

Arquitecte.

Influït inicialment per les tesis ruskinianes, complí la tasca de divulgar-les a través de la revista “Catalunya”. Donà a conèixer l’arquitectura neogòtica del secessionisme vienès, principalment de l’arquitecte Otto Wagner.

Director del Servei de Conservació de Monuments, càrrec des del qual restaurà i revalorà un gran nombre de monuments, com la Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, la Casa del Canonge i la Casa dels Velers, ambdués de Barcelona. És autor de l’edifici de l’Escola Industrial de Sabadell.

Entre altres estudis és autor d’un Inventari gràfic de Catalunya (1909) i d’Estructuras en ladrillo y hierro atirantado en la arquitectura catalana (1910).

Martorell i Puig, Bernardí

(Barcelona, 20 gener 1877 – 8 agost 1937)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902.

La seva arquitectura s’inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Gaudí i Domènech i Montaner.

Entre les seves obres hi ha el convent de Valldonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d’Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona).

Martorell i Portas, Vicenç

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21 febrer 1879 – Barcelona, 24 setembre 1956)

Enginyer militar.

Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit (1920-24) encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937).

Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona.

Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Fou el pare de Vicenç i de Ferran Martorell i Otzet.

Martorell i Peña, Francesc

(Barcelona, 19 novembre 1822 – 9 novembre 1878)

Arqueòleg i naturalista.

Després d’haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li’n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l’Helix martorelli i la Linnaea martorelli.

Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que duu el seu nom, al Parc de la Ciutadella. Instituí el premi Martorell, que s’atorga cada cinc anys a la millor obra sobre arqueologia.

La selecció dels seus escrits s’ha publicat amb el títol d’Apuntes arqueológicos (1879).