(Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 1879 – 21 març 1946)
Compositor.
Després d’haver estrenat diverses sarsueles a Madrid, residí a Manila del 1903 al 1913.
Fou director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell.
Autor del drama líric El Pirata (1911), d’obres simfòniques, corals i de sardanes.
Important masia, situada prop del poble.
El seu propietari Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d’avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme.
(Barcelona, 1 setembre 1969 – )
Jugador d’handbol. Es formà en el Granollers i després fou fitxat pel FC Barcelona.
Destacà en la posició de primera línia.
Formà part de l’equip del Barcelona que dominà l’handbol europeu i estatal a la dècada del 1990. Guanyà cinc lligues i cinc copes d’Europa del 1996 al 2000.
Fou un jugador fix de la selecció estatal, amb la qual guanyà les medalles de bronze dels Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 i de Sydney del 2000.
(Taradell, Osona)
Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.
Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762.
L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló.
L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831.
(Santa Maria de Corcó, Osona)
Nom que adoptà el consell de pagesos de Santa Maria de Corcó, de Sant Julià de Cabrera i de Sant Martí Sescorts, en unir-se, vers 1818-24, a Sant Martí Sescorts i crear un municipi independent del poble de l’Esquirol.
El recurs fou denegat pel Consell de Castella.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antic municipi. Creat per sentència del Consell de Castella el 1826, a causa de les divergències entre els pagesos i la vila de Sant Pere de Torelló.
El 1926 es tornà a fusionar amb el municipi de la vila, juntament amb la Vola i Curull.
L’ajuntament es reunia a les Moles.
(Manlleu, Osona)
Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles.
Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió.
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Caseria i estació balneària (o balneari de l’Espluga de Francolí), situat uns 2 km al sud de la vila i pròxim al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses existents (font del Ferro) originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, les quals es convertiren, el segle XIX, per iniciativa de Pere Antoni Torres, en les actuals instal·lacions hoteleres i balneàries.
(Figueres, Alt Empordà, 24 agost 1907 – el Masnou, Maresme, 1 març 1998)
Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1927), i es doctorà a Madrid (1931), amb un estudi sobre Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943).
Ha publicat nombrosos articles sobre la història de la corona catalano-aragonesa a la baixa edat mitjana, a “Hispania”, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, “Anuario de Historia del Derecho Español”, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras” i “Analecta Sacra Tarraconensia”, entre altres.
Les seves obres més meritòries són La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), en la qual estudia la política de Jaume II el Just i Alfons III el Benigne al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (1956), feta en col·laboració amb Francesca Vendrell.
(Miramar, Figuerola del Camp, Alt Camp, vers 1820 – França, 1883)
Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general.
A la guerra dels Matiners col·laborà amb Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya.
Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l’intent de constituir una Diputació General de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 