(Barcelona, segle XVI)
Arquitecte. Mestre d’obres i de les fonts de Barcelona.
Vers l’any 1499 treballà a la capella de l’hospital de Sant Salvador, fora ciutat.
Col·laborà amb Gabriel Pellicer a la façana plateresca de l’església de Sant Miquel (1516) i a Sant Martí de Provençals (1524).
Realitzà també diverses obres al palau de la Generalitat i al monestir de Pedralbes (1532-33).
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
(o Peremateu) Escultor. Deixeble de Lluís Bonifaç i Massó des del 1779.
Mort el mestre (1786), s’establí a Valls.
Obrà l’altar major del convent dels carmelites d’aquesta ciutat (1802) i les imatges de sant Francesc i sant Josep per al retaule d’aquests sants a Alcover (1806).
(Barcelona, 1945 – 1975)
Empresa editorial. Creada per Francesc F. Mateu.
Dedicada a l’edició d’obres sensacionalistes, de consum i infantils.
Publicà profusament, però només uns pocs títols en català, entre els quals destaca Dolça Catalunya (1969-70), extensa obra i d’una gran difusió, molt il·lustrada en color.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.
Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Catalunya ?, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)
Prelat i frare menoret.
El 1376 fou nomenat arquebisbe de Neopàtria, on fou successor de Francesc.
Es distingí, al costat d’Andreu Savall, en la propaganda feta a la Ptiòtida per aconseguir una adhesió general al projecte de reconèixer Pere III el Cerimoniós com a senyor dels ducats d’Atenes i Neopàtria.
(Catalunya, vers 1500 – Girona, 1558)
Pintor renaixentista. Establert a Girona. Realitzà una remarcable obra pictòrica dins el nou corrent renaixentista importat per alguns artistes estrangers, entre els quals hi havia Joan de Borgonya, de qui va seguir l’esperit.
Entre les obres que li són atribuïdes cal esmentar el retaule de La Magdalena (1526) a la seu de Girona, el retaule major de Sant Pere de Rodes (1532), el de Sant Pere de Montagut, el de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, el de la Mare de Déu del Mont i el de s’Agaró. També és coneguda la Pietat del monestir de Banyoles, obra en la qual es representat un paisatge gironí amb la seu a mig acabar.
Mates seguí en els seus treballs les formes compositives que trobava en els gravats de Dürer, llavors en molta circulació pertot arreu, i copià també la disposició, per exemple, de la coneguda obra d’Aine Bru sobre el martiri de sant Cugat.
(Girona, segle XVI)
Pintor.
D’antuvi va treballar a Girona, però l’any 1577 es trobava a Barcelona i realitzà la pintura de les portes del retaule de Sant Joan, del gremi dels fusters, a la seu barcelonina; amb un estil renaixentista, són representats sant Joan i sant Marc entre altres que figuren a la predel·la.
El 1580, associat amb Joan Moles, pintà el retaule major de Calella.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1370 – Barcelona, 1431)
Pintor. Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès.
Deixeble de Pere Serra, és documentat juntament amb aquest l’any 1392 i amb el qual col·laborà en el retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni (1409), de la catedral de Barcelona, en la qual la pintura de Mates s’allibera de les convencions sieneses i esdevé més plàstica. El retaule de La Mare de Déu entre Sant Pere i Sant Joan és més lineal i simple.
Se li deuen també un plafó amb Sant Joan Evangelista a Patmos, el retaule de Sant Sebastià de la Pia almoina (1423-25), el de Santa Margarida de Valldonzella, el de Sant Martí i Sant Ambròs (1411-14, catedral de Barcelona) i el magnífic retaule de Sant Jaume, per a la catedral de Tarragona, una de les seves obres millors que palesa un canvi d’orientació vers l’estil de Lluís Borrassà, l’Anunciació (Museu de Càller) i el Sepeli de Crist de la Generalitat de Catalunya (Museu d’Art de Catalunya).
Té el do d’un gran sentit decoratiu i manté la contenció expressiva i l’elegància dels Serra. A partir del retaule de Sant Jaume presenta una manifestació més realista i un to més avançat.
És identificat amb el famós mestre de Penafel i considerat un representant característic de l’estil internacional.
Fou el pare del també pintor Bernat Mates.
(Catalunya, segle XV)
Pintor. Fill de Joan Mates.
S’associà amb Guillem Talarn per a la realització del retaule de Sant Pau i Sant Feliu, contractat amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu.
Vers el 1453 treballà a Vilafranca del Penedès.
La seva obra s’emmarca en el gòtic català del quatre-cents.
(Barcelona, segle XV – abans 1463)
Gramàtic.
Autor d’una gramàtica llatina intitulada Libellus pro efficiendis orationibus impresa a Barcelona. L’edició porta data del 1468, la qual cosa representaria que seria l’obra més antiga impresa a la Península. Però es creu que no és autèntica i que la data real és 1488 o 1498.
Una altra obra d’aquest autor és Principis artis grammaticae, publicada el 1503.
Dades dels Països Catalans 