(Barcelona, del 13 al 18 octubre 1906)

Congrés. Celebrat amb l’objectiu de defensar i d’estudiar la llengua catalana. En fou promotor i president el filòleg mallorquí Antoni Maria Alcover (iniciador del Diccionari català-valencià-balear). El congrés es dividí en tres seccions: la filologico-històrica, la literària i la social-jurídica.

S’hi van inscriure més de 3.000 congressistes, de formació heterogènia, units per l’amor a la llengua, i s’hi van presentar 61 comunicacions, entre els autors de les quals cal esmentar els estrangers B. Schädel, A. Morel-Fatio, R. Foulché-Delbosc, P.E. Guarnerio, J.-J. Saroïhandy i E. Vogel; el castellà R. Menéndez Pidal, i els catalans Pompeu Fabra, Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents i Joan Alcover i Maspons.

Les sessions es van desenvolupar dins una atmosfera d’entusiasme, i malgrat el diletantisme d’alguna contribució, el congrés constituí una presa de consciència col·lectiva, assentà les bases d’un estudi científic del català i enfortí l’entitat del català dins el concert de la romanística.