(Barcelona, 30 octubre 1910 – )

(CNT)  Organització sindical d’estructura confederal d’ideologia anarcosindicalista. Es va convertir ben aviat en la gran organització sindical del proletariat ibèric i, sobretot, dels obrers de la indústria catalana.

La força obrera de la CNT a Catalunya i en altres indrets de la península Ibèrica es basava en la defensa dels militants dels sindicats a través de la solidaritat de classe per aconseguir l’emancipació humana. “Portem un món nou al cor”, deia Durruti, i sintetitzava així unes idees, les àcrates, que mai no han deixat d’estar presents en la nostra societat.

La història de la Confederació es visqué a través de la lluita sindical, les vagues obreres, el pistolerisme, la repressió governamental, la insurrecció i la revolució. La CNT, exemple genuí sense comparació amb cap altra organització obrera del món, va ser la gran força obrera de Catalunya durant tot el primer terç del segle XX i ha esdevingut un mite per al moviment revolucionari antiautoritari mundial.

Amb la derrota i la diàspora republicana del 1939, la seva influència va anar minvant, però l’ideal llibertari perviurà per sempre com a anhel d’una societat més justa.

Des de 2005 la CNT ha ressuscitat, la majoria dels nous militants tenen entre 25 i 35 anys i estan decebuts pel sindicalisme d’Estat, les eleccions sindicals i les darreres reformes laborals.

Ells veuen la CNT com a alternativa al capitalisme actual i com a eina vàlida per aconseguir la transformació necessària de la societat en el context de la globalització.