(Brinhòlas, Provença, França, 19 febrer 1291)

(o de Tarasco)  Acord signat entre Alfons II de Catalunya, Carles de Salern i el papa Nicolau IV, sobre la possessió de Sicília.

Segons les seves clàusules, Alfons II deixaria d’ajudar el seu germà Jaume II, rei de Sicília, i aniria en croada a Terra Santa. D’altra banda, el papa aixecaria l’excomunió d’Alfons i revocaria la investidura dels regnes catalano-aragonesos a favor de Carles de Valois.

La mort del rei Alfons II (18 juny 1291) deixà sense efecte les clàusules d’aquest tractat, base del d’Anagni (1295).

Si bé tradicionalment s’ha cregut que l’acord va ser signat a Tarascó (Jerónimo Zurita, Ramon Muntaner), Ferran Soldevila va demostrar que ho va ser a Brignoles.