(Catalunya)

Unitat geomòrfica, de direcció nord-est – sud-oest, constitueix l’alineació més oriental del Sistema Mediterrani Català. Per la seva situació arran de la costa es coneix també amb el nom de Serralada de Marina. Limitada a l’oest per la Depressió Pre-litoral i a l’est per les planes litorals. S’estén des del Baix Penedès (desembocadura del riu Foix) fins al Baix Empordà (massís de Begur).

Té escassa importància des del punt de vista topogràfic, ja que la seva amplada oscil·la entorn dels 10-15 km, i la seva altitud és molt moderada, de tal manera que els cims més elevats a penes ultrapassen els 500 m alt; els principals són el puig d’Arques (535 m) a les Gavarres, el Montnegre (757 m i màxima altitud de la serralada), el Tibidabo (512 m), i el Montcau (643 m) al massís de Garraf.

Des del punt de vista morfològic i paisatgístic està constituïda per dues regions clarament diferenciades: la regió sud-occidental del Llobregat, d’origen alpí, formada pel massís calcari del Garraf, de morfologia càrstica, d’escassa vegetació natural i poc favorable a l’assentament humà; la regió nord-oriental del Llobregat, granítica i pissarosa, formada per les serres situades entre el Llobregat i el riu Tordera, produïdes pel rejoveniment del vell bloc hercinià i caracteritzades per un relleu suau i cobert d’una abundant vegetació natural (pins fonamentalment), i per les muntanyes de la Costa Brava i del massís de les Gavarres, que formen relleus partits en blocs per nombroses falles transversals.