(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Abadia de monges benedictines. Fundat vers el 885 pel comte Guifré i la seva muller, Guinedilda, destinat a la seva filla Emma. La casa va ésser confiada a un grup de sacerdots que van regir-la fins a la majoria de l’abadessa Emma (898). Aquesta obtingué un precepte reial de Carles el Simple (899) que confirmava els béns donats al monestir i li hi concedia immunitat plena.

El 1017 el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, va aconseguir una butlla papal que suprimia la comunitat benedictina; el monestir fou erigit en comunitat canonical dependent del bisbat de Besalú, creat per Bernat Tallaferro el 1020. Deu anys més tard la canònica quedà regida per un abat, fins al 1083, any en que els canonges foren expulsats; aquests hi tornaren el 1114, després d’haver-hi hagut novament, durant aquest període, una comunitat femenina.

L’església és romànica del segle XII, amb planta de creu llatina amb curiosa disposició de les absidioles entorn de l’absis. És un testimoni especial d’influència francesa dins el romànic català del temps.

A l’interior de l’església excel·leix el grup escultòric, amb les figures pintades del Davallament, obra de mitjan segle XIII.

Enllaç web: Monestir