Comarca de Catalunya: 337,90 km², 13.279 h (2017), densitat: 39,30 h/km2, capital: Moià

Consta de 10 municipis: Calders – Castellcir – Castellterçol – Collsuspina – l’Estany – Granera – Moià – Monistrol de Calders – Sant Quirze Safaja – Santa Maria d’Oló

Creada l’1 de maig de 2015, està situada a l’Altiplà Central Català, constitueix el sector més oriental del Bages, i compartit amb les comarques d’Osona (nord-est) i el Vallès Oriental (sud-est). Està formada per un altiplà estructural que es manté entre els 700 i els 1.000 m alt. Geològicament, és d’una extrema senzillesa, els materials són exclussivament terciaris i es presenten en capes horitzontals o lleugerament inclinades cap al nord-oest. El relleu és atectònic, producte de l’acció de l’erosió diferencial que ha creat els típics relleus monoclinals del vorell oriental, i de l’acció erosiva de la xarxa hidrogràfica.

El clima és mediterrani modificat per l’altitud i la continentalitat: la temperatura mitjana anual és d’11,6ºC (Moià), però hi ha una gran amplitud tèrmica (mitjanes de mínimes absolutes de –6ºC, el gener, i de màximes absolutes de 30,5ºC, l’agost). La pluviositat és superior als 600 mm anuals (625 a Moià) i augmenta en sentit sud-nord, amb un màxim estiuenc (agost); la nivositat és escassa; es registren una mitjana de cinc dies anuals de precipitacions en forma de neu.

La vegetació natural és caracteritza pel domini quasi absolut del pi silvestre i del roure; hi ha també petits rodals d’alzines, arbres que a vegades es presenten formant boscs mixtos amb els roures. Hidrogràficament, pertany a la conca de Llobregat, riu al qual van a parar les aigües de les rieres Gavarresa i de Calders.

El poblament és molt antic (restes megalítiques) i s’ha mantingut continuadament al llarg dels segles, com ho demostren les posteriors restes ibèriques i romanes. Actualment hi predomina el poblament agrupat, ja que les nombroses masies disperses d’altres temps tendeixen a ésser abandonades.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, totalment dedicada als conreus de cereals d’hivern (predomini absolut del blat) al sector meridional, i de patates per a sembra i blat de moro al sector septentrional, més afavorit per les pluges estiuenques. La ramaderia es presenta associada a l’agricultura a les zones més baixes; hi predomina la ramaderia de llana, mentre que a les zones més humides del nord hi ha ramaderia bovina.

La indústria fou molt important al segle XVIII i a la primera meitat del XIX; cal esmentat els molins fariners (Castellterçol i Moià), la indústria rellotgera (Moià) i, sobretot, la tèxtil (Moià, Castellterçol i l’Estany). Les activitats industrials es concentren als municipis de Moià, Avinyó, Santa Maria d’Oló i Castellterçol; als altres municipis són totalment inexistents.

Moià i Castellterçol tenen, també, una certa importància turística com a llocs d’estiueig tradicional per part dels barcelonins. El centre subcomarcal és Moià, però els diferents municipis del Moianès són repartits en àrees comercials distintes (Manresa, Vic i Granollers).

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques