(Barcelona, 5 gener 1942 – 2 abril 2003)

(Ramon Moix i Messeguer) Escriptor en català i castellà. Germà d’Anna Maria. Es donà a conèixer amb els relats La torre dels vicis capitals (1968, premi Víctor Català) i les novel·les Onades sobre una roca deserta (1969, premi Josep Pla) i El dia que va morir Marylin (1969), obres que significaren un trencament amb els clixés temàtics de la narrativa catalana tradicional.

De la producció posterior, on predominen els motius eròtics i la utilització del mite amb marcat accent autobiogràfic, es destaquen: Mundo macho (1971), Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986, premi Planeta), El sueño de Alejandría (1988), El peso de la paja (1990), Garras de astracán (1991), El sexe dels àngels (premi Ramon Llull de narrativa, 1992), Venus Bonaparte (1994), Mujercísimas (1995), El amargo don de la belleza (1996).

Destacà també pels seus volums autobiogràfics: El beso de Peter Pan (1993) i Estraño en el paraíso (1998).

Ha conreat també el teatre i l’assaig, especialment sobre Egipte, cultura popular i mites cinematogràfics.