(Barcelonès / Vallès Oriental)

Massís de la Serralada Litoral Catalana, s’estén en direcció nord-est – sud-oest, paral·lelament a la costa, entre les dues comarques, limitat pels rius Besòs (nord) i Llobregat (sud). La depressió del Vallès en limita el vessant septentrional, mentre que al meridional s’obre al pla de Barcelona.

La màxima altura és el cim del Tibidabo (512 m alt), seguida per Sant Pere Màrtir (399 m), a l’extrem sud-oest, el turó de Valldaura (353 m) i Vallvidrera (313 m); a l’extrem septentrional cal destacar el turó de Montcada. Cal esmentar-ne també els contraforts meridionals -envaïts per les edificacions-, el Puget i Monterols, que separen les valls de Sarrià i Vallcarca, i el turó de la Peira, que separa aquesta última de la d’Horta; les rambles i rieres d’aquestes valls estan cobertes en tot el seu curs per la ciutat.

Quant a la vegetació, a l’obaga, el bosc és molt dens, amb predomini de pinedes, rouredes i alzinars als sectors més alts; en canvi, a la solana, predomina una vegetació molt degradada, producte de la urbanització i els continus incendis. El 1987 es constituí un gran parc metropolità (11.000 ha), amb algunes àrees (la Font Groga) dotades de protecció especial pel seu gran valor ecològic.