Església, situada fora del recinte urbà, aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis). Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi (653-675) consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat.
L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta (1249) i s’hi treballava encara el 1262. És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants. És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes.
Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del segle XV, de J. Montoliu, el retaule major, de la fi del segle XV, del mestre de Perea, el de la Magdalena, de Joan Reixac, i altres de notable valor, que la converteixen en un petit museu.
Fou declarada monument nacional el 1930. En diferents campanyes de neteja i excavacions han aparegut la planta de la primitiva basílica i restes de decoració mural.
Dades dels Països Catalans 