Arxiu d'etiquetes: virreis Sardenya

Carròs d’Arborea i de Mur, Nicolau

6 Respostes

(Sardenya, segle XV – 1479)

Conseller reial i virrei de Sardenya (1460-79). Fill de Francesc Carròs d’Arborea. El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova (1460).

Prengué part en la guerra civil catalana (1462-72) al costat de Joan II el Sense Fe, del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez, i es distingí en el setge de Maó (1466).

El seu càrrec de virrei de Sardenya fou exercit pel seu germà Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur durant la seva absència (1473-77). Tornà a Sardenya per tal d’acabar amb la revolta de Lleonard d’Alagó, el qual fou derrotat a la batalla de Macomer (maig 1478). Sobrevisqué pocs mesos a aquest fet d’armes.

Carrós, Berenguer (II)

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – vers 1427)

Noble. Tercer comte de Quirra. Fill de Berenguer Bertran, banquer de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra, i nét de Berenguer Carròs i de Ribelles.

Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya, on fou traslladat el 1409, participà en la batalla de Sanluri i, l’any següent, fou elegit per substituir el lloctinent reial, Pere de Torrelles i de Blanes, i hagué de fer front a l’oposició del vescomte de Narbona. Tornà a Barcelona el 1413 i prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.

Fou virrei de Sardenya (1410-13 i 1415-16), el 1416 aconseguí d’acordar una treva amb el vescomte de Narbona, i assistí també al parlament sard del 1421. Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes.

Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella, que després fou tutora del seu únic fill, Jaume Carròs i Manrique.

Corbera, Joan de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Virrei de Sardenya. El 1393 es traslladà a Sicília, i des del 1401 lluità a Sardenya contra els genovesos i el vescomte de Narbona.

Durant l’interregne lluità per tal de mantenir les possessions catalanes de l’illa, i succeí al lloctinent reial Pere de Torrelles (1410), si bé no fou confirmat en el càrrec pel Parlament fins al 1418.

El 1420 deixà el càrrec, i posteriorment serví a les ordres d’Alfons IV el Magnànim.

El 1430 fou nomenat novament lloctinent reial de Sardenya.