(Vilobí del Penedès, Alt Penedès, 12 desembre 1859 – Madrid, 29 novembre 1933)

Dirigent obrer socialista. Participà en la fundació de la UGT i del PSOE el 1888 a Barcelona i, posteriorment, ajudà activament Antonio García Quejido en els organismes directors de la UGT, de la qual fou president en 1892-94.

S’uní a Antoni Fabra i Ribas en la defensa de la participació socialista en el moviment de Solidaridad Obrera i intervingué en l’organització de la vaga que determinà els fets de la Setmana Tràgica (juliol 1909).

Essent un dels principals dirigents de la Federació Catalana del PSOE, el 1923 es mostrà favorable a la formació de la Unió Socialista de Catalunya.

Fou col·laborador assidu de “Justícia Social”, però hagué de separar-se’n al final del 1925, pressionat per la direcció central del PSOE.

Traduí diversos escrits de Paul Lafargue, com El concepto de la historia: controversias, i publicà La Revolución de Barcelona (1909) i La Revolución en Cataluña.