(Mallorca)
Nom del territori on fou establerta la vila de Sant Llorenç des Cardassar.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 62,81 km2, 322 m alt, 664 hab (2014)
(cast: Chulilla) Situat a la conca del Túria, que el travessa encaixat dins una vall molt estreta i sinuosa, on hi ha el salt de Xulella, de més de 100 m d’altitud, destinat a la producció d’electricitat, a la zona de parla castellana del País Valencià; l’oest és muntanyós. El seu terme és molt accidentat i cobert de matolls i pins.
Agricultura, dominada pels conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers); al regadiu s’hi cultiven cereals, patates i hortalisses. Àrea comercial de Llíria.
La vila és a l’esquerra del Túria, entre la mola de Xulella (513 m alt) i el turó que coronen les ruïnes de l’antic castell de Xulella, que fou el centre de la baronia de Xulella. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és del segle XVIII.
El terme inclou la caseria de Vanacloig.
Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 44,19 km2, 1.063 m alt, 126 hab (2014)
(cast: Chodos) Situat a l’alta vall del riu de Llucena (dit ací barranc de Xodos) i accidentat pels vessants orientals del Penyagolosa. Hi ha boscs de pins, així com brolla i matollar.
Agricultura modesta; els conreus són totalment de secà (cereals i patates). Ramaderia de llana; avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila, d’origen islàmic, és al capdamunt d’un turó tallat per un cingle, arran mateix de les cases, que domina l’ermita de Sant Cristòfol; l’església parroquial de Sant Pere conserva una creu processional gòtica; es conserven restes de les antigues muralles i diversos edificis medievals.
El municipi inclou, entre altres, la caseria del Gargant.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi i capital comarcal de la Foia de Bunyol (País Valencià): 177,71 km2, 271 m alt, 15.029 hab (2014)
(cast: Chiva) Situat al sector de la comarca que limita amb l’Horta, regat per la rambla de Xiva o riu de Xest, accidentat per la serra de Xiva i de la Parentxisa, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar.
Predomina el secà (vinya i oliveres); al regadiu hi ha cítrics i fruiters. Ramaderia de llana i porcina. Indústries derivades de l’agricultura (farines i olis), materials per a la construcció i mobles. Població en ascens.
La vila és situada a banda i banda del riu Xest, al peu del turó que coronen les restes de l’antic castell de Xiva, d’origen musulmà, i del santuari de la Mare de Déu del Castell, refet al segle XVIII; església parroquial de Sant Joan, construïda entre el 1739 i el 1781; resta el campanar de l’antiga església gòtica de Sant Miquel; la casa de la vila correspon a l’antic convent de franciscans observants, fundat el 1611.
La baronia de Xiva fou creada per als Montcada. Durant la primera guerra carlina tingué lloc la batalla de Xiva.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 13,44 km2, 7 m alt, 2.853 hab (2014)
(fam: Xinxes; cast: Chilches) Situat al sud de la comarca, des dels darrers contraforts de la serra d’Espadà fins al litoral, a les ribes del barranc de Sant Pere, al sector sud de la Plana.
Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cítrics i hortalisses) sobre els de secà (oliveres). Les explotacions agràries són d’extensió reduïda. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria alimentària, derivada de l’agricultura (preparació de la fruita), i de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila s’assenta a la zona de contacte entre el secà i el regadiu, al voltant de l’església parroquial de l’Assumpció. Fou destruïda el 1938 i en part ha estat reconstruïda. Hi ha restes de poblament d’època romana.
A la costa hi ha la caseria de les Cases de Xilxes.
Enllaços web: Ajuntament – Associació Cultural Ràfol
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 70,93 km2, 218 m alt, 8.518 hab (2014)
(o Xestalcamp, cast: Cheste) Situat al nord-est de la comarca, entre la serra de Xiva i el pla de Quart, drenat pel curs mitja del riu de Xest, a la zona de parla castellana del País Valencià, de transició al català.
Hi predominen els conreus de secà, amb preponderància de la vinya, seguida de les oliveres i els garrofers. Indústria derivada de l’agricultura; hi ha una cooperativa vinícola; també hi ha indústria tèxtil i de la construcció.
La vila és a l’esquerra del riu de Xest; església parroquial de Sant Lluc, construïda en 1731-84; santuari de Sant Vicent Ferrer (1573), on és venerada la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila. El 1999 fou inaugurat el circuit permanent de velocitat Ricard Tormo.
Fou centre de la baronia de Xestalcamp. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina tingué lloc l’acció de Xest, en la qual els reialistes posaren en fuga als carlins. El 1864 fou trobat l’anomenat tresor de Xest, un conjunt de joies i monedes d’or i d’argent, probablement ibèric.
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 82,47 km2, 446 m alt, 819 hab (2014)
(cast: Chert) Situat a les ribes de la rambla de Cervera, al límit amb els Ports. El 65% de la superfície és de muntanya improductiva, amb pinedes i alzinars.
Agricultura amb conreus bàsicament de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). Ramaderia de llana i avicultura. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs. Població en descens.
La vila és situada a la dreta del barranc de la Font; l’església parroquial de l’Assumpció, de base gòtica, presideix el nucli antic; també es conserva l’antic palau dels comtes de Pestagua. Hi ha restes de poblament ibèric a la mola del Murar (o mola Murada).
El municipi inclou, a més, el despoblat de la Barcella i la caseria d’Enroig.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 78,57 km2, 523 m alt, 1.621 hab (2014)
(cast: Jérica, ant: Eixèrica) Situat a la conca mitjana del Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, és accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà.
Es conrea una tercera part del terme, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinya); a les vores del riu hi ha conreus de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i fruiters). Les activitats terciàries, però, són la base econòmica del municipi. Hi abunden les fonts.
La vila, d’origen romà, és situada sobre un turó, tallat a ponent pel Palància, al voltant de l’antic castell de Xèrica; església parroquial de Santa Àgata, d’origen gòtic, construïda a partir del 1395; l’església de Sant Roc, antiga parroquial, conserva un retaule de la Mare de Déu de Llorenç Saragossa; església de la Sang i la de l’antic convent dels Socors.
El municipi comprèn també el poble de Novaliches.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 190,87 km2, 474 m alt, 1.463 hab (2014)
(cast: Chelva) Situat al sector central de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel, a la zona de parla castellana del País Valencià, i travessat pel Túria, que rega el terme de d’oest a est; també és drenat pel riu de Xelva. Força muntanyós (mola de Xelva i talaia de Xelva).
Conreus de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers, i, al regadiu: productes d’horta. Antic nucli industrial, avui en decadència, afectat per l’emigració; fàbriques d’oli i tèxtils.
La vila (amb un important passat musulmà) és situada a l’esquerra del riu de Xelva, al centre d’una àmplia vall regada (horta de Xelva) i presidida pel vell palau del ducs de Vilafermosa i per la gran església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, antiga col·legiata construïda en 1626-1771; es conserva també la Casa de la Inquisició. Hi ha restes romanes, com l’aqüeducte de La Peña Cortada, així com vestigis musulmans als barris més vells de la vila i l’ermita de Santa Creu (antiga mesquita).
El municipi comprèn, a més, les caseries d’El Cerrito, Mas de Aliaga, Bercuta, El Campo de Benacacira, entre altres, els llogarets d’Ahillas i Villar de Tejas i els despoblat de la Garrofera, La Torrecilla i Zarraica. Hi ha diverses caseries que constitueixen enclavaments del municipi de Calles.
Dades dels Països Catalans 