(Garrotxa)
Veure> Sant Feliu de Pallerols (vila i municipi).
Veure> Santa Maria de Palautordera (vila i municipi).
(o Vilafranquesa) Vila (72 m alt), al nord de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant. Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs (pantà de Tibi); actualment hi passa un canal de Riegos de Levante.
L’església parroquial (Sant Josep) fou bastida en 1778-86 (el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778). A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni. Té una certa tradició l’estiueig.
El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al segle XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al segle XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa (els comtes de Vilallonga esdevingueren comtes de Vilafranquesa des del 1614), encara que s’ha mantingut viu l’originari. Passà posteriorment als comtes de Cirat.
Ja el 1723 hom intentà la independència municipal enfront d’Alacant, aconseguida posteriorment, al segle XIX, però la tornà a perdre abans del 1940. Dins el seu antic terme hi ha la caseria de les Llometes.
Nom en castellà de la vila i municipi d’Orpesa.
(Solsonès)
Veure> Sant Llorenç de Morunys (vila i municipi).
(el Pont de Montanyana, Ribagorça)
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi, a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris.
L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte Ramon VI de Pallars Jussà. El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida.
Nom castellà de la vila de Montfort.
Antic nom de la vila de Móra la Nova.
Vila (11 m alt), un quilòmetre al nord-est del cap del municipi, vora la carretera de Borriana. L’església parroquial (els Àngels) depèn de la de Nules. Conserva les antigues muralles.
Era lloc mixt de cristians vells (101 focs el 1609) i de moriscs (30 focs el 1602), aquests localitzats en un raval i dependents de la fillola de la Vall d’Uixó.
Fou cap del marquesat de Mascarell, i fins a la segona meitat del segle XIX formà un municipi.
Antic nom de la vila de Sant Jordi del Maestrat.
Dades dels Països Catalans 