Arxiu d'etiquetes: viles

Areny de Noguera (Ribagorça)

36 Respostes

Municipi de Ribagorça (Franja de Ponent): 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014)

(cast: Arén) Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament.

La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l’agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l’agricultura són altres activitats econòmiques. Àrea comercial de Lleida.

La vila, centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d’Areny; l’església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell).

Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966).

Aras de Alpuente *

Deixa un comentari

(Serrans)

Antic nom en castellà de la vila d’Ares dels Olms.

Anna (Canal de Navarrés)

10 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 21,27 km2, 195 m alt, 2.655 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l’oest de Xàtiva, a la zona de transició entre els contraforts més orientals de la mola de Caroig i la Costera, i amb el terme drenat pel riu de Sellent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna.

El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l’agricultura, centren l’activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila és situada a l’esquerra del riu de Sellent; a l’oest hi ha el barri de Las Eras.

Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d’Anna i l’albufera d’Anna, on hi ha un important naixement d’aigua on es practica la pesca.

Andratx (Mallorca Tramuntana)

60 Respostes

Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 81,55 km2, 101 m alt, 10.806 hab (2014)

Situat als darrers contraforts de la serra de Tramuntana. A la zona muntanyosa del terme, on abunden les pinedes i les garrigues, hi ha un dels enclavaments de margalló més importants de l’illa.

La principal font d’ingressos del municipi és el turisme, localitzat al port i a la zona costanera, L’agricultura de secà, la ramaderia, la pesca i l’explotació d’algunes pedreres completen l’activitat econòmica.

A la vila, recolzada a la muntanya, destaca l’església parroquial del segle XVIII, d’una sola nau i dedicada a sant Bartomeu i a la Mare de Déu dels Àngels.

Dins el terme es troben els nuclis de s’Arracó, es Port d’Andratx, es Camp de Mar i Sant Elm, a més d’algunes torres de defensa i les ruïnes de l’antic monestir de la Trapa.

Enllaç web: Ajuntament

Andilla (Serrans)

16 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 142,8 km2, 894 m alt, 364 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El terreny és molt accidentat per la serra d’Andilla, al límit amb l’Aragó,

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, vinya i oliveres), que tanmateix no ha impedit una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de València.

A la vila, que conserva les ruïnes d’un arc de la porta d’entrada, destaca l’església parroquial, del segle XV, amb façana renaixentista.

Dins el terme es troben els pobles i llogarets d’Artaix, Oset i la Pobleta d’Andilla, el nucli més important del municipi.

Altea (Marina Baixa)

42 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,43 km2, 62 m alt, 22.518 hab (2014)

Situat en una estreta plana litoral i tancat, al nord, per la serra de Bèrnia. El relleu és accidentat, fins i tot la part baixa, on hi ha nombrosos turons; al litoral, al cap Negret, hi ha un aflorament volcànic. La població del municipi, estancada durant molts anys, ha experimentat un fort creixement a partir del 1960 a causa del turisme.

Les principals activitats econòmiques, a part dels sectors de serveis i de la construcció, són la pesca, l’agricultura i la indústria conservera.

La vila, a partir del segle XVIII en què va desbordar les muralles, però sobretot durant el segle XX, s’ha estès vora la mar (Altea Baixa), on s’hi va construir el port entre el 1933 i el 1956. Al nucli urbà, s’hi troba l’antic convent franciscà de Sant Pere, fundat el 1600.

El terme comprèn el llogaret d’Altea la Vella, amb una població disseminada en caserius i masies, i l’antic castell de Bèrnia.

Enllaç web: Ajuntament

Almoradí (Baix Segura)

20 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 42,7 km2, 11 m alt, 19.992 hab (2014)

Situat a banda i banda del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini, fins fa poc, del secà (cereals, oliveres i vinya), però el regadiu (hortalisses, cítrics, alfals i patates) s’ha estès notablement durant el segle XX provocant un fort i constant creixement de la població. Hi ha també algunes indústries alimentàries, de la fusta i de joguines. Àrea comercial d’Elx.

La vila va sofrir el 1829 un important terratrèmol que la va destruir del tot i va causar nombroses víctimes.

El terme comprèn alguns veïnats, entre els quals una part de la parròquia de Las Heredades.

Enllaç web: Ajuntament

Alcúdia de Crespins, l’ (Costera)

16 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 5,2 km2, 160 m alt, 5.231 hab (2014)

(ant: l’Alcudiola o l’Alcúdia de Canals) Situat en una plana regada pel riu dels Sants, que neix a l’abundosa font dels Sants, dins el terme municipal.

A banda de l’agricultura de secà (oliveres i garrofers) i del regadiu (tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc), alimentat per les sèquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, actualment l’activitat econòmica més important del municipi és la indústria (cotó, paper, conserves de fruites i envasos), el desenvolupament de la qual ha originat un important creixement de la població durant el segle XX.

La vila, antiga alqueria d’origen islàmic, es troba emplaçada a la dreta del riu dels Sants; el seu nucli urbà és pràcticament unit amb el de Canals; l’actual església parroquial va ser projectada el 1702.

L’alqueria de Crespins, esmentada al Repartiment de Jaume I, era prop de l’Alcúdia.

Enllaç web: Ajuntament

Agusà *

Deixa un comentari

(Rosselló)

Antic nom de la vila de Sant Esteve del Monestir, abans de la fundació del monestir de Sant Esteve d’Agusà (955).

Aguilar de Boixadors *

Deixa un comentari

(Bages)

Nom modern de la vila d’Aguilar de Segarra.