Arxiu d'etiquetes: viles

Maella (Matarranya)

8 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 174,88 km2, 121 m alt, 1.958 hab (2014)

Situat al límit amb la Terra Alta. entre les conques del riu d’Algars i el Guadalop i travessat pel Matarranya, prop del pic de Pontorrelles, al nord-oest de Gandesa. La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada.

Agricultura de regadiu, alimentat amb aigua del Matarranya mitjançant diverses sèquies, que es dedica als conreus d’hortalisses; al secà hi ha conreus mediterranis, amb predomini de cereals, oliveres i vinya. Antigament era important la ramaderia de llana, avui discreta, i en canvi la cria de bestiar (porcí i aviram) en granges tendeix a augmentar. Cal esmentar la indústria derivada de l’agricultura, principalment l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Gandesa.

La vila, situat a l’esquerra del Matarranya, conserva part de les muralles i destaquen el castell de Maella, de notables proporcions, l’església parroquial de Sant Esteve, amb elements romànics i gòtics, l’edifici de l’antiga llotja, restaurada, i la casa de la vila, que té una torre amb un rellotge i una capella.

Fou el centre de la comanda de Maella, i el centre de la baronia i després ducat d’Almassà. Durant la primera guerra carlina hi va tenir lloc la famosa acció de Maella (1838), en la qual fou derrotat per les tropes de Cabrera l’exèrcit liberal comandat pel mariscal Ramón Pardiñas, que morí a la batalla juntament amb més de mil morts.

El terme comprèn el poble de Vilanova d’Almassà, on hi ha l’antic monestir de Santa Susanna de la Trapa.

Llutxent (Vall d’Albaida)

16 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 40,12 km2, 280 m alt, 2.452 hab (2014)

Situat a banda i banda del riu de Vernissa. al nord hi ha el massís de Mondúver i la serra de Buixcarró, amb pinedes. Comprèn la major part del sector nord-est de la comarca.

Quasi dues terceres del territori no són conreades (pins i matollar), mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura de secà, especialment la vinya, i també oliveres, ametllers i cereals. Avicultura, Indústria alimentària (oli). Àrea comercial de Gandia.

La vila és a la plana que s’estén a la dreta del riu, dominada per l’antic palau senyorial del segle XVI; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Antic convent dominicà del Corpus Christi (segle XV), bastit en commemoració del miracles dels Corporals de Daroca, que la tradició situa prop del castell de Xiu, durant la batalla de Llutxent. Fou centre de la baronia de Llutxent.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Mesquita i el despoblat i antic castell de Vilella.

Enllaç web: Ajuntament

Lludient (Alt Millars)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 31,35 km2, 431 m alt, 175 hab (2014)

(cast: Ludiente) Situat a la vall mitjana del riu de Vilamalefa, a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al límit amb l’Alcalatén. El territori és força accidentat pel vessant meridional extrem del massís de Penyagolosa, i la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres, amb una petita superfície forestal.

La riquesa es basa en l’agricultura de secà, la qual es limita a un 15% del terreny, dedicada sobretot a cereals. Hi ha ramaderia (bestiar oví) i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Notable davallada demogràfica iniciada ja a mitjan segle XIX.

La vila és en una foia, a l’esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Giraba i diversos masos i caseries en procés de despoblació.

Enllaç web: Ajuntament

Llucena (Alcalatén)

21 Respostes

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 137,04 km2, 568 m alt, 1.417 hab (2014)

(cast: Lucena del Cid) Situat a la riba dreta de la vall del riu, o barranc, de Llucena, el qual drena el terme i que rep diversos barrancs, accidentat al sector nord-oest pel massís de Penyagolosa, al nord-oest de Castelló de la Plana.

Terme molt muntanyós, fet que ha impedit l’expansió de l’agricultura de secà (cereals, farratges, ametllers i avellaners); hi ha algunes ha de regadiu, localitzades al fons de la vall del riu de Llucena. Té importància la ramaderia, sobretot la de llana. Indústria tèxtil i fabricació de rajoles, que avui és la principal activitat econòmica. Hi ha un important mercat dominical. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement a partir del 1900.

Vila d’origen islàmic, enlairada a l’esquerra del riu. Antic palau dels Ducs d’Híxar i plaça porticada, on hi ha l’església arxiprestal de Santa Maria (1724-42) i la casa de la vila.

El municipi comprèn, a més, diverses caseries i els despoblats de Benagualit i de Torrocelles.

Enllaços web: Ajuntament – Informació

Llubí (Mallorca Pla)

8 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,92 km2, 74 m alt, 2.216 hab (2014)

(ant: Castell-llubí) Situat al pla de l’illa, a l’est d’Inca. Ocupa terres planeres, de pendents suaus, al sud-est, i terres baixes, al nord, on enllaça amb l’horta de sa Pobla. Hi ha alguns boscs d’alzines i pins.

L’agricultura n’és el principal recurs, amb més de tres quartes parts del territori conreat; el secà és destinat a ametllers, cereals, llegums, tàperes i figueres; només una petita part és dedica al conreu de regadiu. La ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí complementa l’economia. Indústries alimentàries i de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca. En les darreres dècades la població ha experimentat una lenta davallada.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del torrent de Vinagrella; església parroquial de Sant Feliu, de mitjan segle XVII, ampliada el XIX; al segle XVII s’hi establí el barri de Son Ramis.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de sa Serra i l’antiga finca de son Perot Alomar.

Enllaç web: Ajuntament

Lloseta (Mallorca Raiguer)

10 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 12,09 km2, 175 m alt, 5.686 hab (2014)

Situat la part baixa de la serra de Tramuntana, a la zona del torrent de s’Estorell, al sud-oest d’Inca. La zona no conreada és ocupada per pinedes, alzinars i garrigues.

La major part del terme és conreat, principalment de secà (cereals, garrofers, figueres i, sobretot, ametllers); el regadiu, que ocupa una petita part del territori, és dedicat als tarongers. Les explotacions agràries són de petita extensió. Entre les activitats industrials, destaquen les del calçat, de la pell, de materials per a la construcció i l’alimentària. Importants jaciments de lignit i pedreres calcàries i d’argiles. Àrea comercial d’Inca. La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.

La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de Santa Maria, neoclàssica (segle XVIII), amb una imatge romànica trobada de la Mare de Déu de Lloseta; el nucli antic és anomenat es Morull.

El lloc té l’origen en les cavalleries d’Aiamans i de Lloseta. Formà part de Binissalem fins al 1842.

Enllaços web: Ajuntament – Col·legi Es Puig – Teatre

Llosa del Bisbe (Serrans)

3 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 12,17 km2, 350 m alt, 510 hab (2014)

(o de l’Arquebisbe, o de Xulella; cast: Losa del Obispo) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria, al sud-oest del municipi del Villar. Una quarta part del terme no és conreada (brolla i pastures de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví).

La major part de les terres conreades són de secà: vinya, oliveres, garrofers, ametllers i cereals. Ramaderia ovina. Cooperativa agrícola (vi i oli). Jaciments d’argila i caolí. Àrea comercial de Llíria. La població ha minvat de manera continua des de mitjan segle XIX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

La vila és a la plana; l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià. Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València. Hi ha banda de música.

Lloret de Vistalegre (Mallorca Pla)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 17,43 km2, 170 m alt, 1.251 hab (2014)

(ant: Manresa, pop: Llorito) Situat al pla de Mallorca, al sud-oest de Sineu.

L’agricultura ocupa més del 70% del terme, amb terres cobertes per sòls margosos que constitueixen magnífiques terres de conreu, on predominen els cereals, els ametllers, els llegums i els arbres fruiters (figueres). Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí; aviram. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Una part de la població activa treballa en la indústria de sabates d’Inca i en la construcció, als municipis veïns.

La vila, d’origen islàmic, va créixer al voltant de l’església de la Mare de Déu del Loreto (segle XVIII), a la qual deu el nom.

Dins el terme hi ha, a més, el lloc i antic convent dominicà de Son Joan Arnau.

Malgrat els intents d’esdevenir municipi independent del de Sineu, fets el 1812 i el 1821, no ho aconseguí fins a l’any 1922.

Enllaç web: Ajuntament

Llombai (Ribera Alta)

17 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 55,57 km2, 100 m alt, 2.787 hab (2014)

Situat a la vall mitjana i a la dreta del riu Magre, afluent del Xúquer, a la vall dels Alcalans. El terme s’estén a banda i banda del riu, el sector occidental és accidentat pels contraforts de la serra del Caballón. Bona part del terme és coberta de boscs.

L’agricultura de secà, ocupa la major part del terme (vinya, garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu, que millorà amb la regularització dels regatges, hi ha taronges i horta. Granges d’aviram. Activitats industrials lligades a l’agricultura i de la pell. Àrea comercial de València.

La vila (llombaïns), d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre, formant un continu urbà amb Catadau. L’església parroquial (1650), que és l’antiga capella del convent dominicà de la Santa Creu, és gòtica amb elements barrocs. Fou centre del marquessat de Llombai.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Sant Antoni de Llombai, els despoblats d’Alcalà i d’Alèdua i el barri de Vistalegre.

Enllaç web: Ajuntament

Jana, la (Baix Maestrat)

9 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 19,59 km2, 299 m alt, 733 hab (2014)

Situat entre els rius Cérvol i Sec, a les planes i als turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota.

Economia agrícola de secà, que cobreix gairebé el 90% de la superfície (oliveres i vinya, i, amb menys importància, cereals i ametllers). Hi ha avicultura. Àrea comercial de Vinaròs. La manca de desenvolupament industrial al poble ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i Vinaròs.

La vila és situada en el pla; església de Sant Bartomeu (fi del segle XVII). La Jana, des del moment de la conquesta cristiana, com la resta del Maestrat, pertangué a l’orde de l’Hospital, i posteriorment al de Montesa.

Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Josep i de Santa Anna.

Enllaç web: Ajuntament