Arxiu d'etiquetes: viles

Pollença (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014)

Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l’extrem septentrional de l’illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent.

El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l’olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L’afluència del turisme, a causa de l’atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d’una important indústria hotelera, a més d’haver-s’hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. Àrea comercial d’Inca.

La població, que ha oscil·lat durant tot el segle XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960.

La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música.

El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d’Albercutx, les valls de Ternelles, en Marc, Sant Vicent, Bóquer, Cuixac, Colonya, Masteguera, Santuïri, l’Almadrava i Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc.

Enllaços web: AjuntamentTurismeRàdio

Pobla del Duc, la (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 18,48 km2, 243 m alt, 2.510 hab (2014)

(ant: la Pobla de Rugat) Situat al centre de la comarca, entre la vall d’Albaida i la conca de la Safor, al nord-est d’Ontinyent.

Més de les dues terceres parts del terme estan conreades, i l’agricultura, de secà, és la principal font de riquesa, amb predomini dels conreus de tipus mediterrani; el principal és la vinya, en règim de monocultiu. Hi ha granges avícoles i de porcs. Indústria alimentària (preparació i comercialització de raïm de taula). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

La vila és a la plana; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

El terme comprèn el despoblat de Rafalgani.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Vallbona, la (Camp de Túria)

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 33,1 km2, 102 m alt, 22.730 hab (2014)

(ant: la Pobla de Benaguasil) Situat a l’esquerra del Túria, el terme és planer i solament és accidentat per alguns turons calcaris al nord-oest.

L’agricultura de regadiu ocupa la major part de les terres conreades, i és possible gràcies als regatges derivats del Túria i per mitjà de pous; els principals conreus són les taronges i les cebes; de secà s’hi conreen principalment garrofers. Hi ha ramaderia ovina i bovina. Sobresurt la indústria de la construcció, la tèxtil i l’electrònica. Hi té una certa importància la funció residencial i d’estiueig. Població en ascens.

La vila és al límit tradicional entre el secà i el regadiu. Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume.

El terme comprèn també el barri de les Ventes de Vallbona, la masia de la Casablanca i la urbanització residencial de la Casa d’Alcedo. L’any 1958 li fou segregat l’actual municipi de l’Eliana.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Sant Miquel, la (Racó)

Municipi del Racó (País Valencià): 63,72 km2, 1.000 m alt, 71 hab (2014)

(cast: la Puebla de San Miguel) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Aragó i accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de la Matanza (on hi ha el puig de Calderon, de 1.839 m alt, el punt més alt del Païs Valencià) i de Tortajada. El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal i gran extensió de matollar.

Els conreus és limiten a un 12% del territori, dedicats sobretot a cereals (blat i ordi) i vinya. La ramaderia de la llana (en regressió) aprofita els pasturatges locals. Pateix un procés de despoblament des de mitjan segle XX, té la densitat més baixa de tot el País Valencià.

La vila és a la capçalera de la rambla d’El Val, afluent del Túria; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Pobla d’Arenós, la (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 42,71 km2, 626 m alt, 154 h (2014)

(cast: Puebla de Arenoso) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. El terme, accidentat, s’estén a banda i banda del Millars.

Els conreus ocupen una petita part del terme: produeix cereals, ametlles i vinya, principalment. Vora el riu s’estén una important zona d’horta. Hi ha ramaderia ovina i porcina.

La vila és en una petita elevació a la dreta del Millars. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-95. Es formà, a partir del segle XIII, dins el terme de l’antic castell d’Arenós i formà part de la baronia d’Arenós.

El terme comprèn, a més, la caseria de Los Calpes i nombrosos grups de masos.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla, sa (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 48,53 km2, 28 m alt, 12.709 hab (2014)

Situat sobre la plana quaternària de l’extrem meridional des Pla, al sector nord de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca.

Predominen els conreus d’horta (especialment les patates primerenques), els quals són possibles gràcies als regatges derivats de pous. Ramaderia. Les principals indústries són la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció (ciment), de la ceràmica i del vidre. A mitjan segle XIX hi hagué l’intent de dessecar part de s’Albufera per tal d’aprofitar-la com a camp de conreu; l’intent, però, fracassà a causa de la salinització de les terres. Àrea comercial d’Inca.

Demogràficament, del 1900 al 1950 quasi duplicà la població, posteriorment registrà un descens que sembla haver superat en els últims decennis del segle XX.

La vila té l’origen en l’antiga parròquia de Crestatx. Església parroquial de Sant Antoni (segles XVII-XVIII, campanar del segle XVI). Són molt conegudes les festes dels foguerons per Sant Joan.

Enllaços web: AjuntamentEscola Sa Graduada

Planes de la Baronia (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 38,87 km2, 472 m alt, 778 hab (2014)

(o Planes) Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, entre la serra d’Almudaina, que accidenta el terme, i el riu d’Alcoi, a la dreta del pantà de Beniarrés.

El territori és accidentat i només es conrea una petita part del terme. De secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Indústries derivades de l’agricultura (oli, farina). Ramaderia de llana i bestiar cabrum. Pertany a l’àrea comercial d’Alcoi. La població ha disminuït prop de la meitat des del 1910.

Vila d’origen islàmic, al peu de l’antic castell de Planes, centre de la baronia de Planes, a l’esquerra del barranc de Planes. Església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn, també, els llocs de Benialfaquí, Catamarruc i Margarida i els despoblats de Benicapsell i Llombo.

Enllaç web: Ajuntament

Picassent (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 85,78 km2, 50 m alt, 20.393 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Ribera Alta; es travessat per una sèrie de barrancs, com el barranc de Picassent, que neix al sector occidental.

L’agricultura s’estén per quasi la totalitat del terme i les terres dedicades al regadiu són possibles gràcies a l’aprofitament d’aigües subterrànies i a la sèquia reial del Xúquer. El principal conreu és el taronger, seguit de les verdures i el blat de moro; els conreus de secà, que han retrocedit darrerament, es dediquen principalment a la vinya, a més de garrofers, ametllers, oliveres. Entre les activitats industrials, sobresurt en primer lloc l’alimentària, seguida de la metal·lúrgica i de la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. Notable creixement demogràfic, en que la població s’ha quasi quadruplicat des del 1900, i especialment ràpid a partir del 1950.

La vila, d’origen islàmic, és a la plana, a l’esquerra del barranc de Picassent; l’església parroquial de Sant Cristòfol, fou bastida el 1676 i ampliada el 1755. Esdevingué centre de la baronia de Picassent.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Vallivana, el poble d’Espioca, el barri de la Font de l’Omet, l’antic lloc de Ninyerola, i les partides del Realó i de Terrabona.

Enllaços web: AjuntamentRàdio l’OmEscola ComarcalEscola Les Carolines

Petrer (Vinalopó Mitjà)

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 104,26 km2, 462 m alt, 34.754 hab (2014)

Situat als contraforts del Sit i del Maigmó, a la conca del Vinalopó.

La major part dels terrenys conreats és dedica a l’agricultura de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); el regadiu és possible gràcies a la font de la Puça i a les aigües de pous, i produeix hortalisses i vinya (raïm de taula). Predomina la petita propietat i el règim de tinença majoritari és la propietat directa. Important activitat industrial, sobretot del calçat i de la pell, també la tradicional de gerreria i ceràmica, i finalment la mecànica i l’alimentària. Depèn de l’àrea comercial d’Alacant i de la d’Elda.

Demogràficament, ha experimentat un creixement continu tot al llarg del segle XX, especialment a partir del 1950, és la segona població de la comarca.

La vila, al peu de les ruïnes del castell de Petrer, medieval, es troba pràcticament unida a Elda. Conserva la celebració folklòrica de moros i cristians. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVIII-XIX i refeta després de la guerra civil.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Almafrà, les partides i caseries de Guirnei, Palomaret, Caprala, Santa Bàrbara, Puça, Catí i les Salinetes.

Enllaç web: Ajuntament

Petra (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 70,13 km2, 111 m alt, 2.812 hab (2014)

Situat al peu del puig de Bonany, a es Pla, al sector oriental de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca i drenat pel torrent de Petra, que es forma a l’oest de la vila, afluent del de na Borges.

El sector agrícola ha perdut pes en l’economia local enfront la puixança del turisme i els serveis. La major part de les terres conreades es dediquen al secà; cereals (blat), ametllers, llegums i figueres. La ramaderia és integrada per bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. Entre les activitats industrials tan sols hi sobresurt la derivada de l’agricultura. Ramaderia. Àrea comercial de Manacor.

Durant els tres primers decennis del segle XX, la població acusà un tímid augment (a causa de les males collites agrícoles) per iniciar al partir del 1930 un corrent migratori cap a Palma de Mallorca i el litoral. El 1981 se’n segregà el nucli d’Ariany.

La vila és a la dreta de la riera del seu nom; l’església parroquial de Sant Pere, gòtico-renaixentista, fou ampliada a partir del 1582 i reedificada de nou a la primera meitat del segle XVIII. Al costat de la casa natal de fra Ginebre Serra ha estat bastit un petit museu sobre l’obra colonitzadora d’aquest franciscà.

El terme comprèn, a més, diverses possessions i el santuari marià de Bonany.

Enllaços web: AjuntamentTurisme