Arxiu d'etiquetes: viles

Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Llevant)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 82,08 km2, 89 m alt, 8.146 hab (2015)

Situat al sector oriental de l’illa, accidentat pels vessants de la serra de Llevant, al litoral, coneguda per l’arrodonida punta de n’Amer.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal). Domina l’agricultura de secà (ametllers i cereals). Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum; aviram. Forta expansió del turisme, que a originat el nucli important a s’Illot o Cala Moreia, en bona part dins el terme de Manacor. Població en ascens, especialment a partir del 1960 quan el turisme ha compensat amb escreix la minva de l’agricultura. Àrea comercial de Manacor.

La vila, d’origen àrab, és situada entre turons i té una forma triangular; destaca l’església parroquial de Santa Maria de Bellver (fundada el 1236).

El municipi comprèn, a més, el poble de Son Corrió i les urbanitzacions de Son Moro i de s’Illot.

El 1892 s’independitzà de Manacor.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,39 km2, 4 m alt, 9.851 hab (2013)

(fr: Saint-Laurent-de-la-Salanque) Situat al centre de la Salanca, a l’esquerra del riu Aglí, i al sud de l’estany de Salses.

Tenen importància les activitats agrícoles, que es destinen a l’obtenció d’hortalisses i arbres fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers). Al secà es conrea vinya, que és el conreu més important i destinat a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat. Compta amb celler cooperatiu vinícola. Àrea comercial de Perpinyà. El sector turístic ha afavorit el creixement demogràfic durant els últims decennis del segle XX.

La vila és situada al mig de la plana. Ha desaparegut el castell de Sant Llorenç.

Al tercer decenni del segle XX el terme del Barcarès, s’independitzà administrativament.

Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)

18 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 45,08 km2, 680 m alt, 1.173 hab (2013)

(fr: Saint-Laurent-de-Cerdans) Situat al sector més alt de la comarca, al vessant sud-occidental de la serra de Montner.

L’agricultura és poc important; s’hi conreen fruiters, vinya i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i de cabrum. Indústria tèxtil de jute i sisal i del calçat. Centre d’estiueig.

La vila és situada a la dreta del riu de Sant Llorenç; el nucli vell és al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç, consagrada el 1142 i reconstruïda al segle XIX.

Dins el terme hi ha el santuari marià de la Sort, el veïnat i castell de Cremadells i els veïnats de Puigsec, les Casotes, la Quera, la Farga d’En Bosc i la Farga del Mig.

L’abril de 1793 hi tingué lloc un avalot per la prohibició de la processó de dijous sant, que fou l’origen de la Guerra Gran.

Sant Julià de Lòria (Andorra)

36 Respostes

Parròquia d’Andorra: 60,5 km2, 908 m alt, 9.379 hab (2015)

A la riba esquerra de la Valira, afluent del Segre; comprèn el sector meridional de les Valls.

L’agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals, tabac i prats de regadiu. Ramaderia (ovina i bovina). Fou interessant la indústria tèxtil (fabricació de draps de llana) durant el segle XIX; en l’actualitat les activitats més importants són l’hotelera (gràcies a l’increment turístic) i la comercial (tercer centre comercial del país, després d’Andorra la Vella i les Escaldes).

La població, que creixé molt lentament fins al segle XIX, s’incrementà durant la primera meitat del segle XX i aquest procés s’accelerà a partir del 1965, gràcies a l’existència d’un fort corrent immigratori.

La vila s’estén al llarg de la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella; hi ha barris residencials moderns, com els Xalets d’En Trilla i el Solà. L’església parroquial de Sant Julià ha estat refeta i ampliada modernament, però conserva el campanar romànic (segle XII) a l’interior.

El terme comprèn els llogarets d’Aixirivall, Aixovall, Aixós, Bixesarri, Aubinyà, Fontaneda, Nagol, Serters, Juverri i Llumeneres, els masos d’Alins, Tolsa i pui d’Olivesa (alguns dels quals conserven les esglésies romàniques dels segles X i XI) i el santuari de Canòlic (patrona de la parròquia).

Enllaç web: Comú

Sant Jordi del Maestrat (Baix Maestrat)

5 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 36,5 km2, 175 m alt, 1.020 hab (2015)

(o Sant Jordi) Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Montsià, entre els colls de Càlig i de la Bassota, és drenat pel riu de la Sénia, al nord, i pel Cérvol, al sud. El terme és allargassat, amb el sector meridional més elevat. Les aigües són drenades directament cap a la mar.

Una cinquena part del territori és de muntanya improductiva. La resta correspon a l’agricultura de secà; amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada dels garrofers, els ametllers i la vinya. La terra és molt repartida i és treballada quasi tota en explotació directa. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila, d’origen àrab (mas d’Estellers), és situada sobre un petit turó, a la part més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Joan de Sineu (Mallorca Pla)

8 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 38,51 km2, 152 m alt, 2.035 hab (2015)

(o Sant Joan)  Situat a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. Les pinedes, al sud del municipi, s’estenen més que la brolla, pròpia dels solells abruptes.

El principal recurs econòmic és l’agricultura. Hi predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits de les figueres i els ametllers. Ramaderia (bestiar boví i oví) i avicultura. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La població, ja elevada el 1860, cresqué irregularment fins al 1920, però la manca d’indústria i de turisme no ha pogut evitar el despoblament.

La vila fou bastida dalt d’un turó al nord-est del turó bessó de Consolació, on s’aixeca l’actual santuari i primitiva parròquia. L’actual església parroquial conserva elements gòtics, però fou ampliada a la segona meitat del segle XVIII i encara, a partir del 1927.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Nofre.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Joan d’Alacant (Alacantí)

10 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 9,64 km2, 40 m alt, 22.825 hab (2015)

Situat al litoral, a l’horta i al nord de la ciutat d’Alacant. El riu de Montnegre (o Sec) és el límit septentrional. Les terres incultes són escasses.

Agricultura de regadiu amb predomini sobre els de secà; els conreus més estesos són els d’horta i ametllers, seguits de garrofers i oliveres. Indústries derivades de la fusta (fabricació de mobles) i de l’agricultura (d’olis, farineres i peladores d’ametlles). Important activitat turística a la platja de Sant Joan. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila està situada en un embrancament viari de diverses carreteres. L’actual edifici de l’església parroquial és del 1862.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

47 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 126,87 km2, 31 m alt, 23.631 hab (2015)

Situat al nord-oest de l’illa, obert a la badia de Sant Antoni o de Portmany, 15 km al nord-oest de la vila d’Eivissa. El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa (398 m al promontori que domina la punta de sa Torreta) i se l’anomena es Amunts.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, que s’ha vist, però, substituïda en gran part per les activitats turístiques: els conreus més estesos són els de secà, sobretot ametllers, garrofers i figueres, als quals segueixen en importància els cereals; el regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, patates, fruita i farratge. Ramaderia (bestiar boví, oví, cabrum i porcí). La pesca ha disminuït l’activitat. Indústria turística i de la construcció. El port de Sant Antoni ha esdevingut port comercial. Àrea comercial d’Eivissa.

La vila tanca pel nord la badia de Portmany, al sector més abrigat.

Dins el terme, entre els llocs d’interès arqueològic i històric, cal esmentar l’abric de ses Fontanelles i la capella paleocristiana de Santa Agnès. Fou centre de l’antic quartó de Portmany.

Enllaç web: Ajuntament

Salses (Rosselló)

21 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 71,28 km2, 10 m alt, 3.275 hab (2013)

(fr: Salses-le-Château) Situat entre el riu Robol, afluent de l’Aglí, i l’estany de Salses, al peu de les Corberes, on hi ha la font de Salses o la font Estrema i la font Dama, situada a l’inici de la plana de Salses. El terme és a l’extrem nord de les terres de parla catalana, al límit amb Occitània.

El principal recurs és l’agricultura; hi ha una part de conreus de regadiu, que es destina a hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers), però hi prepondera el secà, que és dedica a la viticultura, principal recurs econòmic. Té una gran producció de vi. Indústria de la construcció i activitats turístiques. Població en ascens.

La vila té nombroses referències, tant documentades com arqueològiques, des d’època romana. Al nord de la vila, hi ha l’històric castell de Salses, actualment museu.

El terme comprèn també els pobles i llogarets de Garrius i de Santa Coloma de Salses, els despoblats de Molins i de Castellvell i la masia i veïnat de Vespella.

Salines, ses (Mallorca Migjorn)

14 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 39,01 km2, 53 m alt, 5.018 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-est de l’illa, al litoral, a les ribes del torrent de Son Catllar, al sector de Migjorn, entre la marina i les serres de Llevant.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, es conrea bona part del terme municipal. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers. També s’hi conreen arbres fruiters (figueres) i vinya. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Pedreres i salines. Indústria turística (colònia de Sant Jordi). Port esportiu a la platja des Dolç. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada a ponent d’un turonet que vigilava les rutes de Palma a Santanyí.

El municipi comprèn, a més, la colònia de Sant Jordi, el raval de sa Carroja i el veïnat de Cas Perets.

Enllaç web: Ajuntament