Arxiu d'etiquetes: viles

Torre del Comte, la (Matarranya)

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 19,33 km2, 497 m alt, 142 hab (2014)

(o del Compte) Situat en un terreny muntanyós, a les ribes del Matarranya, drenat a més pels barrancs del Regall i de la vall de Viguera. La meitat del territori és coberta de bosc de pins.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, olivera i vinya) sobre els de regadiu (farratges i patates), que aprofiten aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Arnau. Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és situada damunt un tossal, entre les valls del Matarranya i del Regall, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere (esmentada ja el 1280). Hi ha interessants casals d’època renaixentista.

Torre de Vilella, la (Matarranya)

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,54 km2, 611 m alt, 208 hab (2014)

(cast: Torrevelilla) Situat a l’esquerra del riu Mesquí, al sector occidental de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, accidentat, al sector meridional, per la serra de la Ginebrosa; la resta del municipi és relativament plana, drenat per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop.

L’agricultura és l’activitat econòmica predominant, amb conreus de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres); la resta són bosc de pins i alzines i matollars. Ramaderia ovina i porcina; granges d’aviram. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla del terme, al voltant de l’església parroquial de Santa Quitèria, esmentada ja el 1280.

Està situat en el límit lingüístic amb el castellà.

Torre de les Maçanes, la (Alacantí)

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 36,74 km2, 785 m alt, 743 hab (2014)

(cast: Torremanzanas) Situat en un terreny muntanyós, al sistema Pre-bètic valencià, a les ribes del barranc de la rambla de la Torre, que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot; a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb l’Alcoià i la Marina Baixa.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers i d’olivera. Ramaderia i avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la rambla de la Torre; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, diverses masies i partides.

Enllaç web: Ajuntament

Toro, el (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 110,13 km2, 1.011 m alt, 256 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Aragó, a la zona de parla castellana del País Valencià; accidentat per la serra del Toro, que comprèn el sector nord-oest de la comarca; des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques. Es drenat pel riu d’Orduña i pel Palància (que neix dins el municipi). El terme és molt muntanyós.

Economia agrícola, només es conrea una petita part del territori; el principal conreu és el de cereals. Ramaderia. Població en descens.

La vila és situada al sector més pla del terme; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels conté un interessant retaule de Sant Gregori, Sant Joan Baptista i Santa Caterina d’Alexandria.

Enllaç web: Ajuntament

Torís (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 80,51 km2, 270 m alt, 6.609 hab (2016)

(cast: Turís) Situat a la vall dels Alcalans, comprèn l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol, i és regat, al sector meridional, pel riu Magre.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigua del riu derivada per mitjà de sèquies. Els conreus més estesos són els de tarongers, arbres fruiters i hortalisses als sectors de regadiu, i els de garrofers, oliveres i en especial vinya a les àrees de secà (cooperativa vinícola); el vi de Torís és molt apreciat. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La indústria és molt diversificada, sobretot la de fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic, és al sector septentrional del terme; l’antiga església parroquial dels Dolors fou restaurada modernament; l’actual (la Nativitat) fou bastida en 1767-77.

Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes romanes. El terme també comprèn les caseries de Cortitxelles i de Calabarra, i el despoblat de Serra.

Enllaç web: Ajuntament

Tor de França, la (Fenolleda)

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13.94 km2, 120 m alt, 1.059 h (2013)

(o la Torre de França, ant: la Torre de Triniac, fr: Latour-de-France) Situat a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí, al límit amb el Rosselló.

Agricultura de secà, dominada per la vinya, pràcticament en règim de monocultura (hi ha una important cooperativa que produeix vi dolç natural dins el sector de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de les Corberes de Rosselló). Explotació de pedreres de marbre. Indústria del paper.

La vila és construïda en amfiteatre als costers d’un turó que domina el curs de l’Aglí i que corona el castell de la Torre, que defensava la frontera francesa d’ençà el tractat de Corbeil (1258). Una antiga torre de Triniac, origen de la població, és esmentada ja el 1020.

El parlar de la vila és una transició del català a l’occità.

Tolba (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 59,14 km2, 696 m alt, 137 hab (2015)

(cast: Tolva) Situat a la vall del riu de Queixigar, afluent del Guart, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al vessant oest de la serra de Montgai, que accidenta el terme.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), i de regadiu (patates, alfals i hortalisses), amb aigües del riu de Queixigar. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Producció de carbó. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

La vila és situada a la dreta del riu de Queixigar; l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Pui, és romànica, de la primera meitat del segle XII, el portal conserva una notable decoració escultòrica.

El municipi comprèn, també el poble de les Segarres Baixes, el llogaret de Corones, el despoblat i antic castell de Falç, l’antic terme de Lluçars i diverses antigues masies.

Toixa (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 121,92 km2, 603 m alt, 1.158 hab (2015)

(cast: Tuéjar) Situat a la vall mitjana del Túria, que el travessa de nord a sud, i drenat també pel riu Xelva o riu de Toixa, tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls; a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel. El territori és força muntanyós i el 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins, de propietat comunal, i matollars.

S’hi conreen, de secà, ametllers, vinya, cereals i oliveres; al regadiu, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro. Ramaderia ovina. Indústria derivada de l’agricultura; cooperativa vinícola. Població en descens.

La vila és a l’esquerra del riu de Xelva, a l’extrem oriental del terme; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.

El municipi comprèn, a més, la caseria de la Olmedilla i el despoblat d’Assagra.

Titaigües (Serrans)

Municipi del Serrans (País Valencià): 63,21 km2, 720 m alt, 473 hab (2015)

(cast: Titaguas) Situat a la serra de Javalambre i als darrers contraforts meridionals de la del Sabinar, a la zona de parla castellana del País Valencià, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat, pel sector occidental de la comarca. Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars.

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i l’olivera; al regadiu, molt reduït, s’hi conreen sobretot hortalisses. Ramaderia. Indústries derivades de l’agricultura; cooperativa vinícola.

La vila és al peu d’un turó, a la dreta de la carretera de València a Ademús; l’església parroquial és obra del segle XVI.

Tírig (Alt Maestrat)

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 42,25 km2, 464 m alt, 489 hab (2015)

Situat als vessants de la serra de Vall d’Angel i a les ribes de la riera de Tírig, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.

L’activitat econòmica és basa en l’agricultura, que ocupa bona part del territori, i és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi i moresc), els ametllers i les oliveres. Ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (ametlles). Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila es troba al centre d’un pla, envoltat de muntanyes; de l’església parroquial de la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara.

El barranc de la Valltorta conté un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.

Enllaç web: Ajuntament