Arxiu d'etiquetes: viles

Valldemossa (Mallorca Tramuntana)

51 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,84 km2, 437 m alt, 2.025 hab (2014)

Situat al litoral de Tramuntana, al vessant meridional de la serra de Teix, al nord de Palma de Mallorca.

L’agricultura no és gaire important; s’hi conreen oliveres i garrofers. La indústria turística i de serveis ha afavorit l’economia del terme i ha estabilitzat la població. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és la més elevada de les Balears; l’església parroquial de Sant Bartomeu fou erigida el 1245, modificada posteriorment, ampliada el 1718, i el 1863 hom alçà la nova façana i el campanar; prop de la qual hi ha la casa considerada tradicionalment com a natal de Catarina Tomàs, convertida el 1792 en oratori.

El terme és sobretot famós per la cartoixa de Valldemossa (fundada el 1399 pel rei Martí I l’Humà, reconstruït en gran part al segle XVIII), a causa del renom d’alguns dels seus estadants, com George Sand i Fryderyk Chopin.

El municipi comprèn, a més, la possessió i antic monestir de Miramar, l’ermita i antic monestir de la Trinitat de Valldemossa (o ermita de Valldemossa) i el jaciment pre-talaiòtic de son Ferrandell.

Enllaç web: Ajuntament

Vallanca (Racó)

2 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 56,49 km2, 970 m alt, 156 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb Castella, que correspon a la conca de la rambla de Vallanca, en zona de parla castellana. El territori és muntanyós i ocupat per matollar, pasturatges i bosc.

Agricultura dedicada als ametllers (secà) i hortalisses (regadiu). Ramaderia i apicultura. La població, que es mantingué relativament estable fins al 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç.

La vila és a l’esquerra del riu; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El castell de Vallanca, d’origen islàmic, fou conquerit en 1227-29.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de Negrón.

Vallada (Costera)

1 Resposta

Municipi de la Costera (País Valencià): 61,24 km2, 291 m alt, 3.169 hab (2013)

Situat al centre de la comarca, a les ribes de la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana (al nord-oest) i la serra Grossa (al sud-est), que s’alcen amb forts pendents i entre els quals corre el riu. L’àrea no conreada ocupa vora tres quartes parts del total, amb pinedes a la muntanya.

L’agricultura es localitza a la vall, alterna els conreus de secà amb els de regadiu; els més extensos són els de tarongers (regadiu) i els d’oliveres i vinya (secà). La ramaderia (oví i cabrum) té poca importància. Fabricació de cistells i mobles de vímet, principal activitat econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa; restes de l’antic castell de Vallada; església parroquial de Sant Bartomeu, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Vall-de-roures (Matarranya)

9 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Matarranya (Franja de Ponent): 123,84 km2, 510 m alt, 2.337 hab (2014)

(o Vallderoures, cast: Valderrobres) Ocupa una gran extensió de terreny a la confluència del Matarranya, el Tastavins i la Pena. Força muntanyós.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus predominants són els de secà (cereals, hortalisses i farratges), però el regadiu ha anat guanyant terreny; s’hi conreen sobretot fruiters (presseguers). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (olis, farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mossaics). Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila, centre comarcal del Matarranya, és situada a la riba dreta del Matarranya, presidida per l’antic i notable castell de Vall-de-roures d’origen musulmà, declarat monument nacional el 1931, i per l’església parroquial de Santa Maria la Major, gòtica (mitjan segle XV); s’hi destaquen també la casa de la vila, renaixentista (acabada el 1599), i alguns interessants casals del carrer Major.

El municipi comprèn, a més, l’ermita i caseriu de Sant Miquel d’Espinalvà.

Useres, les (Alcalatén)

8 Respostes

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 80,57 km2, 407 m alt, 992 hab (2014)

Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat, accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa fins a la rambla de la Viuda.

Hi predominen els conreus de secà (cereals, ametllers i vinya) sobre els de regadiu (patates, principalment). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria derivada de l’agricultura (farineres). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és situada en amfiteatre elevat; de l’església parroquial (la Transfiguració) depèn la de Xodos.

És tradicional el pelegrinatge anual al santuari de Sant Joan de Penyagolosa (els dotze pelegrins de les Useres). El municipi comprèn, a més d’un calvari i tres capelles, les caseries del Pou d’En Calbo, el Mas Blanc, les Crevades i Formany.

Enllaç web: Ajuntament

Tuïr (Rosselló)

21 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,88 km2, 100 m alt, 7.189 hab (2012)

(fr: Thuir). Situat en un terreny pla, entre el riu Canta-rana, afluent del Rard, i la Tet, i entre els Aspres i el Riberal.

L’economia és basa en l’agricultura: els conreus de secà són els més estesos, entre els quals la vinya ocupa el primer lloc i apareix en règim de monocultiu. Pel que fa als regadius, són possibles gràcies als canals derivats de la Tet i a l’aprofitament de les capes freàtiques, i són importants els fruiters (albercocs i prèssecs) i les hortalisses. Cooperatives vinícoles; obtenció del Byrrh, vi aperitiu que té un ampli mercat francès. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.

La vila conserva part de les muralles; església parroquial del segle XIX. Santuari de la Pietat.

Traiguera (Baix Maestrat)

7 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 59,8 km2, 271 m alt, 1.531 hab (2014)

Situat al nord de la comarca, a les vores dels rius Cérvol i la Sénia, accidentat al sud per les muntanyes de la Bassota.

L’economia és basa en l’agricultura, que és principalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, seguit pels garrofers i els ametllers. El regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses i cítrics. Ramaderia ovina i porcina. Explotació de jaciments d’argiles. Petita indústria. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila és situada al peu del turó del Solà; església parroquial de Santa Maria (segles XVI-XVII), conserva importants peces d’orfebreria; hi ha diversos edificis gòtics i renaixentistes.

Dins el terme hi ha el santuari de la Font de la Salut i el despoblat del Carrascal. El 1411 s’hi celebrà el parlament de Traiguera.

Enllaç web: Ajuntament

Torrent de l’Horta (Horta)

31 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 69,30 km2, 66 m alt, 80.551 hab (2014)

Situat als vessants de la serra de Peranxina, a les ribes del barranc de Torrent, al sector occidental de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.

Alternen els conreus de secà amb els de regadiu; els més estesos són els de cítrics, hortalisses i farratges als sectors de regadiu, i els de garrofers, vinya i olivera a les àrees de secà. Ramaderia i avicultura. La indústria està molt diversificada: sobresurt l’alimentària, la de fabricació de materials per a la construcció i la de calçat, centrades al polígon industrial del Mas de Jutge. Estiueig. Àrea comercial de València. Notable ascens demogràfic.

La vila és a la dreta del riu de Xest; l’església parroquial de l’Assumpció fou bastida a partir de la fi del segle XVI (la façana, xorigueresca, fou acabada el 1697); al centre de la població hi ha l’antiga torre de Torrent, de planta quadrada, fortificada.

Dins el terme s’han trobat restes romanes i el poblat prehistòric de la muntanyeta de Cabrera. El municipi comprèn, a més, el poble del Mas del Jutge, el sector residencial del Vedat de Torrent, la parròquia rural de Sant Vicent del Pla i la masia i antic terme de Ràfol.

Enllaç web: Ajuntament

Torredarques (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 34,23 km2, 746 m alt, 83 hab (2014)

(cast: Torre de las Arcas)  Situat en un terreny muntanyós al sud-oest de la comarca, al límit amb els Ports (frontera històrica entre els regnes de València i d’Aragó), drenat pel Bergantes, el barranc de Montnegrell, la rambleta de Torredarques i el barranc d’Entrefort, i accidentat pel Montnegrell, la Cogulla i el prat d’Aragó. Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar.

A l’agricultura predominen els conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya); el regadiu, que aprofita l’aigua de la rambleta de Torredarques, es limita a 10 ha (patates i hortalisses). Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila (torredarquins) és situada a la dreta de la rambleta de Torredarques, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel, esmentada ja el 1280.

Al sud, a poca distància de la població, hi ha l’ermita de Sant Bernat.

Torreblanca (Plana Alta)

11 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 29,96 km2, 31 m alt, 5.520 hab (2014)

Situat al litoral mediterrani, comprèn el sector nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat. La costa és baixa i arenosa i s’hi troba l’extens pantà del Prat, obert al mar.

Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de regadiu (tarongers, hortalisses) sobre els de secà (ametllers i oliveres). Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens. A l’antic barri de pescadors de Torrenostra s’hi han desenvolupat les activitats turístiques.

La vila és situada en un pla, al peu dels turons; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica.

Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari.

L’expansió agrícola i demogràfica ha estat, fins fa poc, dificultada pels aiguamolls palúdics.

Enllaç web: Ajuntament