(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Despoblat, entre les Comes d’Ulldemolins, Vila-seca i Vilafortuny.
El terme subsistí fins a mitjan segle XIX.
(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Despoblat, entre les Comes d’Ulldemolins, Vila-seca i Vilafortuny.
El terme subsistí fins a mitjan segle XIX.
(Reus, Baix Camp / Vila-seca, Tarragonès)
Antic terme del Camp de Tarragona, que s’estenia pels actuals municipis, al límit amb els de Riudoms i de Cambrils (Baix Camp).
Subsistí fins a mitjan segle XIX.
(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)
Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.
Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.
Era germana d’Agustí Alfons i de:
Miquel Maseras i Ribera (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934) Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.
(Vila-seca, Tarragonès, 9 octubre 1850 – Barcelona, 2 desembre 1908)
Psiquiatre. Fill de Tomàs Dolsa i Ricart.
Introduí nous mètodes terapèutics en el tractament de malalties mentals, entre els quals el nonrestraint i el d’estimuls intel·lectuals, que fixaren les directrius de la moderna socioteràpia.
Fou regidor municipal de Barcelona el 1889.
El 1903 ingressà a l’Acadèmia de Medicina.
(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Despoblat, situat a la costa, prop de Salou.
El terme fou donat a poblar per l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tor el 1115; el 1550 l’església de Sant Bartomeu fou destruïda pels corsaris de Dragut.
Unit a Tarragona, el 1673 passà a dependre de Vila-seca.