(Sóller, Mallorca, 14 desembre 1907 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1989)
Veterinari. Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma de Mallorca des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnica de l’Institut Provincial de biologia Animal de Balears (1949, 1962).
Membre de diverses societats, ha publicat nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles.
(València, 1 novembre 1913 – 3 novembre 2002)
Veterinari. Fou director del Laboratori Pecuari Regional de València i president de l’Associació del Cos Nacional Veterinari. Dirigí les revistes “Avicultura Española” i “Avigan”.
Membre de nombroses entitats científiques, ha publicat molts treballs zootècnics i sanitaris.
(València, 1692 – 1742)
Menescal i ferrador major del regne de València i examinador de menescalia.
Publicà l’obra Sanidad del caballo y otros animales sujetos al arte de albeytería, ilustrada con el de herrar, estampada a València l’any 1742.
(Suera, Plana Baixa, 1850 – Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1930)
Militar i veterinari. Participà activament a la Tercera Guerra Carlina amb les forces del pretendent carlí.
Resultà ferit en una acció a Sant Mateu del Maestrat.
(Camprodon, Ripollès, 1 maig 1883 – les Planes d’Hostoles, Garrotxa, 24 agost 1936)
Veterinari. És autor de l’obra L’estany de Banyoles (1925) i d’alguns estudis de caràcter professional.
Fou assassinat per elements incontrolats a l’inici de la guerra civil.
(Guissona, Segarra, 1897 – Rubí, Vallès Occidental, 1967)
Veterinari. Fou secretari de redacció de “La Veterinaria Catalana” i secretari del Col·legi de Veterinaris de Catalunya.
Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña… (1933). Treballà especialment sobre el bestiar porcí.
Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí. Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona.
(Sant Gregori, Gironès, 1926 – Girona, 29 agost 2010)
Veterinari. En la dècada de 1950 implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví.
Ha esdevingut un destacat especialista en reproducció bovina (fecundació artificial i transplantació d’embrions).
Fou president del Col·legi de Veterinaris de Girona (des del 1979), vice-president de la Federació Catalana de Col·legis Veterinaris de Catalunya i vice-president del Consell de Col·legis Veterinaris d’Espanya.
(Piera, Anoia, 3 març 1896 – Barcelona, 10 març 1958)
Veterinari. Va cursar estudis de veterinària i s’especialitzà en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la Facultat de Veterinària (1930-33).
Les seves descobertes sobre nous vaccins per a les malalties contagioses del bestiar van obtenir un ressò notable. Tornà a Barcelona, on fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i fundà i dirigí “La Veterinària Catalana” (1934-36).
Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia en català i en castellà. També és autor, entre d’altres, dels llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951), que és un dels seus treballs més interessants.
(Balaguer, Noguera, 1894 – Barcelona, 7 gener 1953)
Veterinari. Ingressà en el cos de veterinària militar (1917) i acomplí diverses comeses a l’Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya.
Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya. Escriví Perros de guerra i El perro, en col·laboració.
En el Congrés de Veterinaris de Catalunya (Girona, 1932) presentà la ponència Lucha contra la rabia.
(Peramola, Alt Urgell, 1921 – )
Veterinari. S’especialitzà en clínica bovina a Organyà.
La seva tesi doctoral és una aportació a l’estudi tècnic-econòmic de les explotacions bovines de l’Alt Urgell.
Ha fundat i dirigit la revista “Lérida Pecuaria”, i ha publicat obres com Bovino-tecnia lechera (1966).
Dades dels Països Catalans 