Arxiu d'etiquetes: vescomtat Narbona

Bernat de Septimània

11 Respostes

(França ?, 804 – 844)

Comte de Tolosa, Narbona i Barcelona (826-832 i 835-844). Fill de Guillem de Tolosa i amic i tresorer de Lluís el Piadós.

Nomenat comte de Barcelona, va haver de sufocar la revolta antifranca del got Aissó i Guillemó, fill de Berà.

Participà en les lluites internes de Lluís el Piadós i els seus fills i, havent-se posat al costat de Pipi II d’Aquitània contra Carles el Calb, fou empresonat, jutjat i executat, i els seus honors foren lliurats a Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, pare de Guifré I el Pelós.

Bernat de Gòtia

2 Respostes

(França, segle IX – Catalunya, vers 880)

Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i després comte de Girona, i darrer marquès franc a Catalunya. Fill i nét dels comtes de Poitiers.

El 872 el rei Carles el Calb el nomenà membre del consell que havia de governar Aquitània durant la minoritat del seu fill Lluís. El 876 rebé els comtats de Bourges i Autun, però l’any següent inicià una revolta (877-878) contra Carles i Lluís.

Fou destituït pel concili de Troyes (878) i, passaren Barcelona-Girona al comte de Cerdanya, Guifré I el Pelós; Rosselló, al germà d’aquest, Miró de Conflent, i Narbona, al comte de Tolosa i Alvèrnia, Bernat Plantapilosa.

Berenguer de Narbona

1 Resposta

(França, segle X – 1067)

Vescomte de Narbona. Oncle probable de la comtessa Elisabet, primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. Es casà (1010) amb Garsenda, filla de Bernat I Tallaferro de Besalú.

Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en cas que fos reconquerit. Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona.