(Catalunya, segle XII)
Vescomte de Cardona. Resulta gairebé desconegut. Era fill del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.
Sembla que heretà el vescomtat a la mort del seu pare (1176). Degué traspassar sense successió, ja que el vescomtat aniria a parar al germà Guillem I de Cardona.
Fou enterrat al monestir de Poblet.
(Catalunya, segle XII – 1209)
Filla de Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Heretà del seu pare el títol vescomtal. Es casà amb Ramon VI de Pallars Jussà i n’hagué un fill, Guillem.
Mort Ramon en 1176, restava hereva del Pallars Jussà Valença, filla d’un matrimoni anterior del comte.
Anglesa visqué encara molts anys abans de transmetre a Guillem el títol de vescomte de Cardona.
Antoni Canet (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV) Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.
Berenguer de Canet (Rosselló, segle XII) Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Guillem de Canet (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.
Jaume Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.
Joan Baptista Canet (Lleida, segle XVII – 1649) Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.
Maria de Canet (Catalunya, segle XIV) Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.
Martí de Canet (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.
Pere Joan Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.
(Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries, que era el més petit dels fills mascles de Jaume II de Catalunya, i de Blanca de Tarent.
Fou la primera muller d’Hug II de Cardona, vescomte de Cardona. Li donà una filla, Beatriu de Cardona, que anys després es casaria amb el comte Pere II d’Urgell.
Després de la seva mort, el seu marit es casà encara dues vegades.
(Catalunya, segle XIII – 1241)
Dama. El 1217 es casà amb el vescomte Ramon Folc de Cardona. Aportà al patrimoni cardoní les viles de Solsona i d’Arbeca.
Hagué del seu marit diversos fills: Ramon Folc, hereu del vescomtat, Brunissenda, casada amb Roger de Foix, i Sibil·la, maridada amb Guerau Alemany de Cervelló.
Testà el 1241.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Vescomtessa de Cardona. Filla de Ponç Hug IV d’Empúries. Es casà amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, després que aquest restà vidu d’Esclaramonda de Foix.
Fills seus foren. Ramon Folc VI, vescomte de Cardona, Bernat Amat, senyor de Rupit i cap i branca dels Cardona de Torà, Ramon, que anà a Sicília el 1282 i hi arrelà amb una altra branca familiar, Hug, ardiaca de Barcelona, i Sibil·la, casada amb Àlvar d’Àger.
El 1281, amb el seu fill Hug, fou garantidora del seu fill el vescomtat perquè aquest obtingués el perdó reial després d’un llarg període de rebel·lió.
(Castella, segle XII)
Dama. Fou muller de Ramon Folc de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona.
El seu marit, que compartí amb el seu pare les funcions vescomtals, morí el 1150.
Fills seus foren Ramon Folc, vescomte, i probablement Guillem, Folc, Berenguer i Ermessenda de Cardona.
(Catalunya, vers 1305 – 25 agost 1334)
Comte d’Empúries (1322-25) i vescomte de Cardona (Hug I) (1332-34). Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i hereu del seu germà Ramon Folc VII.
Heretà el comtat d’Empúries del seu cosí segon Ponç VI, però el rei Jaume II el Just l’obligà a permutar el comtat amb l’infant Pere en canvi de les baronies valencianes d’aquest (Pego, Xaló i Laguar).
El 1331 participà en l’expedició de Granada.
(País Basc, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama noble. Filla de Juan Alonso de Haro, senyor de los Cameros. Fou la segona muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona.
El prestigi i les bones relacions del seu pare amb el rei Jaume II foren útils perquè el monarca perdonés a Ramon Folc els incidents provocats per aquest, el 1321, contra els veguers de Berga i de Manresa.
Fills seus foren el futur vescomte Ramon Folc VII, Guillem, que morí sense successió, i potser Hug o Hug Folc, que per dos anys fou comte d’Empúries.
(Barcelona, segle XI)
Dama. Filla del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda, una de les filles de Borrell II de Barcelona. Era germana, per tant, del cèlebre i bel·licós Mir Geribert.
Es casà amb Folc I de Cardona. Fills seus foren els futurs vescomtes de Cardona Ramon Folc I i Folc II.
Dades dels Països Catalans 