Arxiu d'etiquetes: vescomtat Àger

Arnau Mir de Tost

14 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1071)

Noble, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger. Fill de Miró, senyor de Tost.

Conquerí als musulmans la vall d’Àger, que hagué de reconquerir dos cops més, i la conca de Tremp (1030-48) i portà la frontera de les seves terres fins a prop de Balaguer.

En la croada de Barbastre (1064) ajudà Ermengol III d’Urgell, comtat que governà durant la minoria d’Ermengol IV.

Morí sense fills mascles, i el vescomtat d’Àger passà al seu gendre Ponç Guerau de Cabrera, vescomte de Girona, marit de la seva filla Ledgarda. Una altra filla, Valença, fou la muller de Ramon V de Pallars Jussà.

Àlvar d’Àger

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, 1299)

Vescomte d’Àger. Fill d’Àlvar I d’Urgell i de Cecília de Foix. En morir el seu pare (1267), heretà el vescomtat d’Àger, i el seu germà Ermengol X, el comtat d’Urgell, ocupat per Jaume I el Conqueridor.

A partir del 1274, Àlvar i Ermengol començaren els intents de recuperar llurs possessions. La disputa continuà amb Pere II el Gran, i ambdós s’integraren en una gran coalició, dirigida per Roger Bernat III, comte de Foix.

El conveni d’Agramunt, signat per Pere II i Roger Bernat (1278), restituí les possessions dels dos germans. Però, en no complir-se el que s’havia tractat a Agramunt, Roger Bernat reprengué les armes i tant Àlvar com Ermengol ho feren al seu costat.

Després de la derrota de Balaguer (1280), Àlvar fou empresonat i, en ser alliberat, es convertí en un fidel aliat de Pere II i els seus successors.

Morí durant la campanya de Sicília contra Frederic II i, com que no deixà descendència, el vescomtat d’Àger s’integrà a les possessions d’Ermengol.