Vall a la capçalera de la vall d’Arinsal, des del port de coma Llempla (obert entre l’alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d’Arinsal, aigua amunt d’aquest poble.
Llempla, coma
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: valls
Llec
Masia (mas de Llec) i antic poble, al vessant septentrional del massís del Canigó.
El riu de Llec, que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec, molt boscada (boscs de Ponts i de l’Avetosa), la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer.
Lleberola, la
Antic congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat.
Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola, del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell.
Llauset, vall de
Vall del Pirineu axial, a l’antic terme de Bono, a la vall de Barravés.
S’inicia al peu del pic de vall Hiverna, i s’estén en direcció nord-oest – sud-est, seguint el curs del riu de Llauset, afluent de la Noguera Ribagorçana, entre els vessants septentrionals de la serra de Llauset i la collada de Salines, i al sud del pic de Sarronera.
S’ha aprofitat l’estany de Llauset, d’origen glacial, per a la instal·lació d’una central elèctrica.
Llardaneta, vall de
Vall del massís de Pocets, al vessant meridional de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta.
La seva capçalera és centrada per l’estany de Llardaneta, l’emissari del qual és el torrent de Llardaneta, que forma, juntament amb el dels Ivons, l’aigüeta de Grist.
Leca
Llogaret, al peu del puig de l’Estela, a l’esquerra del riu Ferrer, l’alta vall del qual és anomenada vall de Leca.
Juclà, vall de
Capçalera nord-oriental de la vall d’Incles. S’origina als estanys de Juclà, d’origen glacial, com la vall (antic circ), a més de 2.300 m alt.
La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals: la cresta de Juclà al nord-oest i al nord, i la de Sisqueró a l’est i al sud-est, separades pel port de Juclà, que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall.
Joan, vall de -Baix Llobregat-
Vall del massís de Garraf, al vessant oriental de la Morella.
Ivons, vall dels
(cast: los Ibones) Vall de capçalera de la vall de Grist, a la vall de Benasc.
És limitada per la serra de Llardana (2.905 m alt) i els pics de Pocets (3.375 m), Bardamina (3.079 m), Vaticielles (2.848 m) i Escorbets (2.902 m). L’ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l’ivó de Pocets (2.570 m) al llac de les Alforges.
Llur emissari, el barranc dels Ivons, forma, al forat de Llardana, en l’aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l’aigüeta de Grist, afluent, per la dreta, de l’Éssera.
Infern, coma de l’ -Conflent-
Vall, afluent dretà de la vall de Carançà, prop de l’estany gran de Carançà.
S’estén al nord del pic de l’Infern (2.860 m), al peu del qual hi ha els estanys de l’Infern.
Dades dels Països Catalans 