(Ripollès)
Antic nom de la vall de Ribes.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió, a l’extrem oriental del municipi, al centre de la vall de Pastoritx, capçalera del comellar de l’Infern.
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Poble, situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1.067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi; fou erigida el 1796 en vicaria in capita; en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric. Durant el segle XIX sofrí un procés de despoblament.
Fou el centre de la baronia d’Orient.
(Alzira, Ribera Alta)
Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims, situat al fons de la frondosa vall de la Murta, (ant: vall de Miralles) tancada al sud per la serra de la Murta (368 m alt), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.
Al final del segle XIV s’hi instal·laren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat. Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví es refugià al monestir fugint de la pesta. Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i de Castellví, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo.
La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar part del patrimoni de la comunitat. De la primera no es conserven inventaris; en canvi, consta que la pinacoteca contenia una col·lecció de retrats fets per Joan Ribalta i llenços de Francesc Ribalta, Bassano, Pedro Orrente, Paulus Brill, Luis de Morales, Andrea Del Sarto i Sebastiano Del Piombo.
Les conseqüències de la desamortització afectaren irreparablement aquesta gran riquesa artística. El 15 de novembre de 1820 la comunitat fou exclaustrada i els seus béns foren desamortitzats. La vall, amb el monestir, fou adquirida pel comerciant d’Alzira Josep Guerola per 77.000 rals.
El 1823 la comunitat tornà al monestir, i li foren restituïts els béns. Però el 20 d’agost de 1835 fou exclaustrada definitivament. La biblioteca i la pinacoteca foren transportades al Temple de València i a l’Acadèmia de Sant Carles; Guerola recuperà la vall.
El monestir s’ha anat arruïnant progressivament.
(o de Turmo) Vall tributària, per la dreta, de la vall d’Estós, a la vall de Benasc, formada al vessant oriental del Montidiego, i drenada per l’emissari de l’estany de Montidiego (o estany de Turmo).
(Costera)
Subcomarca que comprèn el curs alt i mitjà de la vall sinclinal que recorre el Cànyoles, afluent de l’Albaida, i que limita al nord amb els vessants meridionals de la serra d’Énguera (que la separa de la Canal de Navarrés) i al sud amb els contraforts de la serra Grossa d’Ontinyent que la separen de la Vall d’Albaida. Agrupa 4 municipis: la Font de la Figuera, Moixent, Montesa i Vallada.
L’economia es basa en l’agricultura: al fons de la vall, vora el riu, s’estenen els conreus de regadiu, alimentats per deus; s’orienten principalment al conreu de taronges. Al secà s’obtenen conreus mediterranis, amb predomini d’oliveres. Les indústries principals es deriven de l’agricultura (oli, farina, etc).
Nom en castellà de la vall d’Almonesir.
Antic nom de la vall de la Murta.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Sector, al sud-est de la vila.
(Naut Aran, Vall d’Aran / Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Veure> Varimanya (vall, tuc, portilló, barranc i estanys).
Dades dels Països Catalans 