Arxiu d'etiquetes: valls

Gia (Ribagorça)

3 Respostes

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 25,95 km2, 1.162 m alt, 87 hab (2014)

(cast: Chía) Situat al sector sud-occidental de la vall de Benasc, el seu terme s’estén des de la dreta de l’Éssera, que limita el terme per l’est, fins a la serra de Gia (2.512 m alt), que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira. La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar.

L’agricultura de secà (produeix cereals, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i ovina) són els principals recursos. Àrea comercial de Barbastre.

El poble es troba a l’esquerra del barranc de Gia, afluent de l’Éssera per la dreta; de la seva església parroquial és originari l’important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de Sant Martí, del segle XIII, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya, és una de les rares obres catalanes de l’època que és signada per Johannes Pintor.

Fullà (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,69 km2, 523 m alt, 430 hab (2012)

(fr: Fuilla) Estès per la vall baixa de la vall de Fullà o de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas a través d’un engorjat on hi ha les coves de Fullà, al peu del massís del Canigó. La part més alta del terme és ocupada per boscs.

Agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), vinya, hortalisses, pastures i farratges; els conreus són al fons de la vall i aprofiten l’aigua del riu de Saorra. La ramaderia (bestiar boví i oví) i les activitats derivades de l’estiueig completen l’economia del municipi.

El poble és dividit en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el veïnat d’Amunt, o Cercet; el veïnat del Mig, on hi ha la casa del comú, i el veïnat de Baix, on es troba l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica de tres naus i amb l’altar major barroc.

Dins el terme hi ha a més l’església romànica de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella.

Fillols (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,40 km2, 762 m alt, 169 hab (2012)

(ant: Fullols) Situat al vessant septentrional del massís del Canigó, és format per la vall de Fillols, drenada per la riera de Fillols, afluent, per la dreta, del riu Major (tributari de la Tet).

Les basses de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, arbres fruiters i patates) i l’explotació forestal. Les mines de ferro, que fins el 1963-64 eren el principal recurs econòmic del municipi i un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó, en activitat des de temps antic, van deixar d’ésser explotades.

El poble es troba al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest indret, per la carretera que l’uneix amb Vernet i amb Taurinyà. L’església parroquial és romànica, amb absis semicircular i un campanar quadrat amb finestrals, edificada a la fi del segle XI. Era possessió del monestir de Cuixà.

Fenollet (Fenolleda)

12 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 18,75 km2, 444 m alt, 84 hab (2012)

(occ: Fenolhet, fr: Fenouillet) Estès per la vall de Fenollet o de Sant Jaume, entre el roc de Boissavila i la serra d’Arquieres, a través de la qual la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí. El territori és força montanyós i accidentat, amb boscos i pastures.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà (vinya, cereals, hortalisses i arbres fruiters), fet que ha provocat una forta emigració. El cens ramader és molt pobre. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que amb els seus ravals, agrupa tota la població del municipi, és aturonat a la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume. Al nucli antic, o la Vilassa, és destacable el castell de Fenollet, conjunt de dues fortificacions anterior al segle XI; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. A partir del segle XI esdevingué el centre del vescomtat de Fenollet.

Dins el terme hi ha les ruïnes del castell de Castellfisel.

Er (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 25,92 km2, 1.335 m alt, 620 hab (2012)

(fr: Err) Estès per la vall d’Er, i accidentat pel vessant oest del Puigmal, on neix el riu d’Er, afluent esquerrà del Segre, la serra de l’Artiga i la tossa d’Er (2.346 m alt) i la del Pas dels Lladres. La major part del territori és cobert de bosc i pastures.

Economia basada en la ramaderia bovina (cooperativa lletera) i l’agricultura (cereals, arbres fruiters i patates); hi ha prats artificials. També és un important centre d’estiueig. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble està dividit en dos sectors, Er de Baix, a la dreta del riu d’Er, i Er de Dalt, on hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Er, amb una imatge romànica, bruna, molt venerada a la comarca, que correspon a l’antiga parròquia; i la nova església parroquial de Sant Genís, amb una inscripció del 930. Estació d’esquí d’Er-Puigmal.

Ènguera (Canal de Navarrés)

22 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Canal de Navarrés (País Valencià): 241,75 km2, 318 m alt, 5.291 hab (2014)

(cast: Enguera)  Ocupa una gran extensió de terreny al sud de la comarca i al nord de la serra Plana, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt muntanyós (serra d’Énguera, darrer contrafort del Caroig).

Els conreus, predominantment de secà (oliveres, ametllers, garrofers, vinya i cereals), són a la plana o vall d’Ènguera, al nord del terme, on el relleu es fa més suau. De regadiu, s’hi conreen tarongers i hortalisses. Ramaderia ovina i apicultura, La indústria tèxtil de gran tradició al segle XVIII i part del XIX, manté encara una certa activitat, però en conjunt la vida econòmica ha perdut pes i la població ha anat minvant durant tot el segle XX. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila es troba al peu de la serra Plana, a la vall d’Ènguera, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel, edificada el segle XVI i que va ésser reconstruida després del terratrèmol de 1748.

Dins el terme hi ha les caseries de Navaló, Benalí, entre d’altres.

Eina (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)

(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.

Barbarisa, vall de

1 Resposta

(Saünc, Ribagorça)

Vall, capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat.

És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarisa (2.672 m alt) passant pel coll de Barbarisa, que comunica la vall de Benasc amb la vall de Gitau.

Al centre d’aquesta vall hi ha l’estany de Barbarisa, un dels més grans de la regió de Pocets, i l’estany petit de Barbarisa.

Cornellà de Conflent (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 11,02 km2, 634 m alt, 465 hab (2012)

Situat al peu del Canigó, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que és tributària, per la dreta, de la Tet, riu que limita el terme pel nord. Es drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç. Dins el terme hi ha un jaciment de calç i algunes hectàrees de bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: cereals, farratges i arbres fruiters (pomeres).

El poble és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó; d’origen romà, conserva notables cases antigues. Hi destaca també l’antic monestir de Cornellà de Conflent, on es troba l’església parroquial de Santa Maria, esmentada el 1018.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Molleres i, al nord-est, les coves prehistòriques d’Embullà.

Confrides (Marina Baixa)

7 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 39,98 km2, 785 m alt, 232 hab (2014)

Situat a la vall de Confrides, capçalera del riu de Guadalest, al límit amb el Comtat, entre la Serrella, al nord, i la serra d’Aitana, al sud, ambdués serres s’uneixen al port de Confrides (983 m). El terreny, molt muntanyós, és en gran part ocupat per boscos d’alzines i pasturatges.

Els conreus, dedicats bàsicament al secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers), ocupen només una cinquena part de la superfície del municipi, molt afectat per l’emigració. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, és a l’oest del port de Confrides, dominada per l’església parroquial de Sant Josep, consagrada el 1790 i restaurada el 1914.

Dins el terme hi ha, a més, el llogaret de l’Abdet i els antics llocs d’Alfofra i de Florent.