Arxiu d'etiquetes: valls

Biar, vall de

(Alt Vinalopó)

Vall de la comarca, que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’est, fins a l’altiplà de Villena, a l’oest, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al nord, i les serres de Biar i de Fenossossa, al sud.

Ocupa 224 km2 d’extensió i comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar.

Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfol i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama.

Paüls, les (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 81,74 km2, 1.431 m alt, 304 hab (2014)

(cast: Laspaúles) Situat a la vall de l’Isàvena (vall de les Paüls), afluent de l’Éssera, entre la serra d’Urmella i la de Vallabriga. El terme, que comprèn l’alta conca del riu, és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i prats.

Agricultura de secà (cereals, patates i vinya), localitzada al sector central, més planer (altiplans de les Paüls). Ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet). Àrea comercial del Pont de Suert.

La vila és enlairada damunt la riba dreta de l’Isàvena. Església parroquial de Sant Pere.

Comprèn els antics termes de Nerill i d’Espès, annexats el 1966, a més dels pobles de Villarrué i Suïls, la caseria de Vilaplana, el llogaret d’Alins d’Isàvena i la quadra de Rins.

Osseja (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,13 km2, 1.247 m alt, 1.400 h (2012)

(o Oceja, fr: Osséja) Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, fins vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès). El terme, accidentat, és cobert en part de boscos i de pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates) i de regadiu (peres d’aigua i pomeres), afavorida per dos canals d’irrigació. La ramaderia de bestiar boví i oví complementa l’economia. Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l’estació balneària: hotels de convalescència, sanatoris i una instal·lació d’helioteràpia.

El nucli antic del poble envolta l’església parroquial romànica (Sant Pere), consagrada el 1219 però refeta el 1894 i que conserva un retaule barroc de Josep Sunyer (1699).

Formà, fins al segle XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la vall d’Osseja.

Navarrés (Canal de Navarrés)

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 47,04 km2, 275 m alt, 3.169 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés, entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta. És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals.

Els principals conreus de secà són els cereals, les oliveres, els ametllers i la vinya. Entre els conreus de regadiu, els més importants són els tarongers, tabac, hortalisses i cacauets. El sector secundari (indústria) és la base de l’economia.

La vila és d’origen islàmic. Fou centre de la baronia, després marquesat, de Navarrés.

El terme comprèn els despoblats de l’Alcúdia de Navarrés i de la Torreta de Navarrés i el poblat prehistòric de La Ereta del Pedregal.

Benasc, vall de

(Ribagorça)

Capçalera de l’Éssera amb els seus afluents, fins al congost de Ventamillo al sud. El clima és de muntanya, amb pluges i nevades considerables, amb boscos de pins i avets i pastures abundants. L’agricultura hi té escassa importància (patates i cereals).

La riquesa bàsica n’és la ramaderia i també l’explotació forestal. Turisme i esports d’hivern. Nombrosos salts d’aigua, aprofitats per produir energia hidroelèctrica.

El centre comarcal és la vila de Benasc, però el mercat és a Castilló de Sos, que depèn comercialment de Graus.

Batllia, vall de la -Vallespir-

(Arles, Vallespir)

Petita vall a la dreta del Tec, davant la vila d’Arles.

Hi ha les masies de la Batllia d’Amunt i de la Batllia d’Avall.

Baticielles, vall de *

(Benasc, Ribagorça)

Grafia antiga del nom de la vall de Vaticielles.

Ibi (Alcoià)

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 62,52 km2, 816 m alt, 23.456 hab (2014)

Situat a la foia de Castalla, en un terreny força accidentat, al sector nord de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra de Biscoi, al sud-oest d’Alcoi. La rambla Gavarnera, o riu d’Ibi, drena un sector del terme, que rep el nom de vall d’Ibi. La meitat del terme correspon a terres incultes.

El principal recurs econòmic del municipi és la indústria de la joguina, de gran tradició (iniciada el 1906), complementada per l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Pertany a les àrees comercials d’Alcoi i d’Alacant. La població del terme va créixer espectacularment entre el 1960 i el 1980 a causa de la immigració.

La vila és als vessants meridionals dels tossals de Sant Miquel i de Santa Llúcia, que havien dominat dues fortificacions d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, construïda a la fi del segle XVI i ampliada al començament del XIX.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Ternoves i de l’Alfàs d’Ibi i el despoblat de Biscoi.

Enllaç web: Ajuntament

Barrancs, vall de -Ribagorça-

(Benasc, Ribagorça)

Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran.

Drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto; aquest riu, després de formar l’estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita al forat dels Aigualluts.

Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt).

Bardamina, vall de

(Benasc, Ribagorça)

Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets.

Al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.