Arxiu d'etiquetes: Valls de Valira

Conques, ras de

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Massís (2.132 m alt) de l’antic municipi d’Ars, prop del límit amb Andorra, que forma part de la divisòria d’aigües entre el Segre i la Noguera Pallaresa.

És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbó, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est.

Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu (bordes del Ras).

Conflent, bordes de -Alt Urgell-

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Grup de bordes d’habitació permanent (a l’hivern hi resten solament els homes), dins l’antic terme de Civís, a la capçalera del Romadriu, a 1.840 m alt, al vessant occidental del coll de Conflent (2.150 m alt), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.

Civís

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l’actual. El poble és, una mica elevat, a l’esquerra del riu de Civís.

La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L’antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó.

L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d’Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà, Cortvassill, Llosar, Sobirà i les bordes de Civís.

Calbinyà

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.013 m alt), de l’antic municipi d’Anserall, al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1.048 m alt), a 2 km de la Seu d’Urgell, ciutat que en detenia la senyoria. L’església parroquial (Sant Tomàs) és esmentada ja el 839.

Dins l’antic terme hi ha el llogaret de Sant Andreu de Calbinyà.

Caborreu, coma de

(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)

Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).

El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.

Bescaran

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.360 m alt) i antic municipi, a partir del 1970 formà, amb els d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, el nou municipi actual. És situat a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.

És esmentat ja l’any 839. De l’antic monestir de Bescaran, desaparegut, es conserva un campanar romànic de tres pisos, amb finestrals dobles. Pertangué al capítol de la seu d’Urgell.

Dins el terme, prop del límit amb el d’Aristot i Estamariu, hi ha un gran dolmen anomenat Cabana del Moro, on han estat trobades restes de l’edat del bronze.

Ars -Alt Urgell-

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l’actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l’esquerra del barranc d’Ars.

Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó.

L’església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839.

Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d’en Ruf i, en un turó, les restes del castell d’Ars (ruïnes conegudes per la Seca).

Argolell

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.125 m alt) de l’antic terme de Civís, situat a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.

A mitjan segle XIX era un municipi que comprenia el llogaret d’Arduix.

De la seva església parroquial de Santa Eugènia, romànica (unes pintures al fresc, del segle XII, són conservades al Museu d’Art de Catalunya), depenen les d’Arduix i de Farrera dels Llops (a l’antic municipi d’Ars).

Arduix

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Llogaret de l’antic municipi de Civís, situat a la capçalera de la riera d’Argolell, al límit amb Andorra.

L’església és actualment santuari de la Mare de Déu d’Arduix.

Pertany a la parròquia d’Argolell.

Arcavell

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble i antic municipi: 17,51 km2, 1.142 m alt, annexat el 1970 a l’actual.

El poble és emplaçat a més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira. L’església parroquial (Sant Andreu) és esmentada l’any 839 i tingué fins al segle XVIII jurisdicció sobre el poble andorrà de Juberri.

El 1132 el comte Ermengol VI d’Urgell en féu donació a la mitra d’Urgell.