Riu, afluent esquerrà del Tec, té un recorregut de 15,7 km.
Neix sota el coll de Fortó i del castell de Bellpuig i que, després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, tots al Rosselló, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Armes i el Vilar (Vallespir).
Coll (1.189 m alt) de la serra que separa les valls de la Menera i de Sant Aniol, entre el pla de la Muga i la serra de Monars.
(Alt Empordà / Vallespir)
Pic (1.398 m alt) del massís del roc de Frausa, al sud-est del cim, al límit entre les dues comarques.
(Vallespir / Alt Empordà)
Depressió (175 m alt) de la serra que separa les dues comarques, molt propera a la mar, on hi ha el pas fronterer franco-espanyol, a la carretera de Portbou a Cervera de la Marenda.
(Catalunya / Catalunya Nord)
Ramal orogràfic pirinenc.
Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l’Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al sud.
(Alt Empordà / Vallespir)
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge (que separa les dues comarques), dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal franco-espanyol fins a la vora de la seva desembocadura.
(Setcases, Ripollès / Vallespir)
Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena.
Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l’est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir.
A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon.
A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel Comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona.
Cim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels antics municipis de Beget i d’Oix i de l’actual de la Menera.
Al vessant meridional, al collet de la Figuera (882 m alt), fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra.
(Alt Empordà / Vallespir)
Massís muntanyós de les dues comarques, que ressegueix la frontera franco-espanyola des del coll del Pertús fins a la Mediterrània. Constitueix el sector més oriental de la branca nord dels Pirineus Axials.
El relleu és suau als cims i abrupte als vessants i en la façana marítima rossellonesa. L’altitud mitjana és de 900 m i al puig Neulós arriba a 1.256 m. actua com a centre de condensació de pluja (700 mm).
La vegetació natural està molt degradada; apareixen petites fagedes en les parts altes (bosc de la Maçana) i alzines sureres en el contacte amb la plana empordanesa; en la resta del massís predominen els prats.
Des del 1986 és Paratge Natural d’Interès Nacional.
Enllaç web: Paratge Natural de l’Albera
Dades dels Països Catalans 