Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

Montseny, el

78 Respostes

(Osona / Selva / Vallès Oriental)

Massís muntanyós de la Serralada Pre-litoral Catalana, situat entre les depressions del Vallès i de la plana de Vic; és un horst vascular cap al nord, resta de l’antic massís hercinià aixecat per una sèrie de falles, com la que el separa de les Guilleries, i com la que (al sud-est) el separa del Vallès amb un salt de més de 1.000 m.

Els materials són principalment pissarres silurianes i, a la base del Matagalls, Sant Marçal, Santa Fe i Arbúcies, granit amb intrusions del carbonífer; hi ha també gresos triàsics (a la Calma), calcaries triàsiques (a Tagamanent i Aiguafreda) i eocèniques (a la serra de la Pineda, entre Seva i Aiguafreda), materials miocènics (a les planes) i dipòsits quaternaris (als rius i als peus de muntanya).

En el relleu contrasta la suavitat dels cims amb l’escabrositat dels barrancs que van excavant els rius, i que per la poca duresa dels materials fan una forta erosió regressiva; s’hi distingeixen tres unitats diferents: d’una banda el Turó de l’Home i les Agudes, amb 1.712 m alt i 1.706 m, respectivament; d’altra banda, el massís del Matagalls, amb 1.694 m, i finalment el conjunt de la Calma.

L’alçada conjunta del massís actua de barrera contra els vents humits del Mediterrani, cosa que provoca una pluviositat més elevada que la que li correspon per la seva posició; pel sector meridional passa la isohieta dels 700 mm de precipitació mitjana anual (1.217 mm a Santa Fe, 960 mm a Viladrau i 865 mm al Turó de l’Home); les precipitacions de neu hi són abundants.

El Montseny és un centre de dispersió d’aigües amb una xarxa hidrogràfica de tipus mediterrani de règim torrencial; la majoria de les rieres van a parar a la Tordera; les més importants són les rieres de Gualba, Breda i Arbúcies; les del nord del Matagalls van a la riera Major o al Gurri; el Congost recull les aigües de l’oest, i les del sud, les recull el Mogent.

La vegetació és boscosa i abundant: a les terres baixes, i fins als 900 o 950 m alt, hi ha pins pinyoners i pins bords, sobretot al vessant sud; a l’est hi ha sureres; a una alçada mitjana, no més amunt dels 1.200 o 1.300 m, hi ha alzines (el bosc més important i que guanya terreny), i s’hi troben rodals de castanyers i altres arbres; en alguns llocs, sobretot a la vall de Santa Fe i al Matagalls, dels 800 a 1.000 m en amunt, hi ha faigs, els més meridionals de Catalunya, i avets, els més meridionals de tot Europa occidental. L’assentament humà ja ve d’antic, dels temps prehistòrics, i diferents camins el travessaven per tal de comunicar les comarques veïnes.

El 1977 fou declarat parc natural.

Montseny (Vallès Oriental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 26,77 km2, 528 m alt, 343 hab (2017)

0valles_orientalSituat al vessant meridional del massís del Montseny, del Matagalls i les Agudes, al pla de la Calma, a l’esquerra de la Tordera. El terreny és força accidentat i en gran part cobert de bosc.

La vida econòmica local es basa en els cereals de secà i el bestiar boví. Tenen molta importància les activitats derivades de l’estiueig i de l’excursionisme. Àrea comercial de Granollers.

El poble és dominat per l’església romànica de Sant Agustí.

Dins el terme hi ha el santuari romànic i antic monestir de Sant Marçal de Montseny, l’església de Sant Martí, antiga parròquia, i l’ermita i hotel de Sant Bernat de Montseny.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,23 km2, 116 m alt, 16.240 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, a la vall baixa del riu Mogent, és accidentat pels contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en recessió (cereals, farratge i vinya), la vida econòmica local es basa en la indústria (fabricació de productes químics, la tèxtil -filats de cotó- i la metal·lúrgica), que ha omplert el terme de polígons industrials i ha causat, a partir del 1960, un espectacular augment demogràfic. La ramaderia compta amb diverses granges industrials. També és centre residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta del riu Mogent, al límit amb el sector muntanyós, al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, formà (segle XIX) el terme del castell de Montornès, anomenat posteriorment castell de Sant Miquel de Montornès.

Dins el terme hi ha l’antic barri de Can Parellada, actualment el més poblat del municipi, i restes d’un poblat ibèric. El 1983 el sector urbà de Vilanova del Vallès fou segregat del terme juntament amb una part del municipi de la Roca del Vallès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Mogent

Montmeló (Vallès Oriental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 4,00 km2, 72 m alt, 8.748 hab (2017)

0valles_orientalSituat en la confluència del Congost i el Mogent dóna lloc al Besòs, el terme és pla.

L’agricultura (cereals, farratge i vinya) és en regressió a causa de l’expansió de la indústria (sobresurten la metal·lúrgica -sobretot maquinària-, química, del cuir i la fabricació d’argila refractària), que ha partir del 1960 ha omplert el petit terme de polígons industrials, al límit amb Montornès del Vallès, i ha provocat un espectacular augment demogràfic. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta del Congost, a ponent hi ha l’antic raval del Sant Crist de la Grua; l’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 945.

L’expansió moderna s’ha produït en direcció a Parets. El 1991 fou inaugurat el Circuit de Catalunya, instal·lació per a curses i proves de vehicles a motor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – L’Agrupa

Mollet del Vallès (Vallès Oriental)

18 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,77 km2, 65 m alt, 51.128 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta del Besòs i regat per la riera de Gallecs.

L’agricultura de secà (vinya) i de regadiu és en recessió a causa de l’expansió de la indústria (tèxtil, metal·lúrgica, adoberies, alimentària, química i de la fusta), i de la urbanització a gran escala del sòl. Àrea comercial de Barcelona.

L’augment demogràfic, iniciat a mitjan segle XIX, ha estat espectacular els darrers decennis a causa de l’emigració, i ha augmentat un 2.000 % des de l’any 1900. El fet d’ésser un important nus de comunicacions, tant pel que fa a la xarxa de carreteres i autopistes com als ferrocarrils, així com la seva proximitat amb Barcelona, expliquen el seu creixement i la seva funció de centre d’influència dels municipis veïns.

La vila, situada a la dreta del Besós, creix seguint les principals vies de comunicació que la travessen; al nucli primitiu hi ha diversos edificis modernistes i noucentistes; l’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.

El terme comprèn, a més, el poble de Gallecs, al voltant del qual hom havia previst la construcció de la nova ciutat de Santa Maria de Gallecs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Atlètic – Ràdio

Martorelles (Vallès Oriental)

6 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 3,61 km², 96 m alt, 4.725 h (2016)

0valles_oriental(o Martorelles de Baix)  Situat al sud de la comarca, a l’esquerra del Besòs, enfront de Mollet del Vallès, amb el qual forma un continu urbà; accidentat pels contraforts de la Serralada Litoral.

L’agricultura, base econòmica tradicional del terme, ha estat substituïda a causa del desenvolupament industrial, especialment del sector metal·lúrgic, i també d’electrònica i de química. El polígon industrial s’estén a la part més baixa del terme, prop del Besòs, tanmateix, la manca d’obres d’infraestructura bàsiques en dificulten la comunicació. La població s’ha quintuplicat d’ençà el 1950 i el creixement fou espectacularment significatiu a partir del 1960, quan començà a integrar-se a l’aglomeració urbana de Mollet. El sector muntanyós del terme ha esdevingut zona residencial, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila és a la dreta de la riera de les Canals, prolongada pel barri de Martorelles del Mig. El 1927 se li segregà el sector de Santa Maria de Martorelles com a terme independent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Pessebre Vivent

Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 27,63 km2, 198 m alt, 9.717 hab (2016)

0valles_oriental

(ant: la Pobla de Llinars)  Situat a l’alta vall del Mogent, afluent del Congost, des dels vessants del Montseny fins a la Serralada Litoral, al nord-est de Granollers.

Agricultura de secà (cereals) i de regadiu (blat de moro, llegums i farratges), i ramaderia (bestiar boví i granges avícoles). L’expansió de l’industria, amb la construcció de diversos polígons, provoca la regressió de l’agricultura. Tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. El creixement demogràfic ha estat constant durant tot el segle XX.

A la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida al segle XVIII sobre la primitiva església romànica, i palau renaixentista del Castellnou de Llinars.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Joan Sanata, Sant Esteve del Coll i Sant Sadurní de Collsabadell, amb esglésies d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Ginebró

Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,83 km2, 125 m alt, 6.370 hab (2016),

0valles_oriental(o Lliçà d’Avall, ant: Lliçà Jussà)  Situat a la riba dreta del Tenes, afluent del Besòs, al sud de Lliçà d’Amunt, al límit amb el pla de Granollers, al sud-oest d’aquesta ciutat. Hi ha boscs de pins i prats.

La indústria s’ha convertit en la principal riquesa: sobresurten les indústries tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció. Agricultura de secà (cereals, vinya) i també de regadiu (horta), aprofitant la plana al·luvial i deus subterrànies. Bestiar boví. Àrea comercial de Granollers. Demografia ascendent en un poble format per diversos barris.

El poble és situat a la dreta del riu de Tenes; església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica, reconstruïda al segle XVII i reformada; el castell de Lliçà és esmentat ja al segle XI.

Dins el terme destaquen els veïnats del Pla de Lliçà i la Ganiveta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Bàsquet

Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental)

13 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 22,33 km2, 145 m alt, 14.759 hab (2016)

0valles_oriental(o Lliçà de Munt, ant: Lliçà Sobirà)  A la vall del Tenes, afluent del Besòs, a l’oest de Granollers. És accidentat pels contraforts dels relleus del Farell i té extenses zones boscades, amb pinedes i alzinars.

Agricultura amb conreus de regadiu (blat de moro, farratge), al secà es conreen cereals. Ramaderia (bovina i porcina), avicultura i indústria. L’activitat industrial és molt diversificat. Àrea comercial de Granollers. Centre de segones residències, amb creixement demogràfic.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Julià (segle XVI), de base romànica. Capelles romàniques de Santa Justa i Santa Rufina.

Dins el terme també hi ha el poble de Palaudàries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llagosta, la (Vallès Oriental)

5 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 3,03 km2, 45 m alt, 13.247 hab (2016)

0valles_orientalSituat en un pla, entre la dreta del Besòs i la riera de Caldes.

Els conreus (cereals, llegums -faves- i patates) están en regressió. L’expansió industrial hi ha portat un gran creixement demogràfic (un dels més alts de Catalunya) d’ençà de la instal·lació de polígons industrials el decenni del 1960; indústria siderometal·lúrgica, química, paperera, arts gràfiques i d’altres amb menor pes econòmic, com ara l’alimentària, el vidre, la ceràmica i la fusta. Àrea comercial de Barcelona.

El terme, segregat del de Sant Fost de Campsentelles (1945), fa una conurbació amb el barri de la Florida, de Santa Perpètua de Mogoda, i amb el barri de Sant Pere de Reixac, de Montcada i Reixac.

El poble està situat a banda i banda de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. L’església parroquial està dedicada a Sant Josep.

El terme conserva diversos masos, alguns dels quals esmentats ja al segle XIV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques