Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

Sant Marçal de Montseny

4 Respostes

(Montseny, Vallès Oriental)

Abadia i després priorat benedictí (1.100 m alt), situat al coll de Sant Marçal, entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera.

A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions. Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny.

El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident que havia estat abandonada i profanada. Santa Magdalena restà com a dependència de Sant Marçal amb el títol de sotspriorat.

Al segle XIV tenia només tres monjos i el seu prior era un monjo de Banyoles. Deixà pràcticament de tenir comunitat al segle XV, però el títol prioral passà al president del Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense (1592) i subsistí fins el 1835.

Al segle XVII s’uní a la parròquia de Montseny, de la qual ara forma part; abans tenia territori parroquial propi.

En resta l’església romànica del segle XII i el casal prioral, ara hostatgeria per als excursionistes.

Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)

7 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 13,15 km2, 112 m alt, 8.664 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’extrem sud de la comarca, al límit amb el Barcelonès, a l’esquerra del Besòs, prop de la seva confluència amb la riera de Caldes.

L’economia es basa en l’agricultura, íntegrament de secà; els conreus més estesos són els cereals, patates i hortalisses. Indústria química, metal·lúrgica, tèxtil, fusta, alimentària, etc. Segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble té l’origen en l’antiga vil·la de Campsentelles, esmentada ja el 967. L’església parroquial de Sant Fost és un edifici modern.

El terme comprèn, a més, el barri de Can Calet, l’antic castell i parròquia de Cabanyes i també diverses antigues masies, com la de can Donadeu. El 1945 se’n segregà el municipi de la Llagosta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

13 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 15,00 km2, 480 m alt, 6.045 hab (2017)

0valles_oriental(o Sant Feliu del Pinyó)  Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental, és accidentat per la serra prelitoral de Bertí i el congost de Sant Miquel del Fai, i drenat pel Tenes, afluent del Besòs.

Conreus de secà: blat, ordi, patates, vinya i oliveres; en petits regadius, hortalisses, patates i cereals. Ramaderia porcina i bovina, avicultura. Indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, de material elèctric i de la construcció. Àrea comercial de Granollers.

El poble és lloc tradicional d’estiueig, amb un hospital renaixentista i cases modernistes. Hi ha diversos barris, com el de la Sagrera, el de la Revenderia, Creus Altes i Creus Baixes.

Al terme hi ha diversos jaciments prehistòrics i ibèrics, així com alguns masos i cases senyorials.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,64 km², 231 m alt, 2.648 hab (2017)

0valles_orientalSituat damunt d’una terrassa fluvial de la Tordera i accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montseny. Part del territori és cobert de boscs de pins i alzines.

L’agricultura es localitza prop de la Tordera; alternen els conreus de secà amb els de regadiu: els més estesos són els d’hortalisses i farratges. Important ramaderia bovina i porcina, sobretot. Avicultura. Activitats industrials derivades de l’agricultura i del bosc. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta de la Tordera; ruïnes del castell de Montclús; església parroquial de Sant Esteve, romànica.

El municipi comprèn, a més, el castell de Fluvià, al peu de la serra de Vallmanyà, amb la capella romànica de Sant Cebrià, i la caseria del Pla del Remei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Circ Cric – Cineclub Sant Esteve

Sant Celoni (Vallès Oriental)

32 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 65,23 km2, 152 m alt, 17.588 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’esquerra de la Tordera i a les vores del seu afluent el Pertegàs, entre el Montseny i el Montnegre, al nord-est de Granollers, al límit amb la comarca de la Selva. Boscos de pins, alzines, roures, faigs, etc.

Alternen els conreus de secà (cereals i vinya) amb els de regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i ovina; granges avícoles. Important activitat industrial: tèxtil, química, de la construcció, sidero-metal·lúrgica, de derivats de la fusta, extractiva i alimentària. Àrea comercial de Granollers.

La vila és a l’esquerra de la Tordera; església parroquial gòtica, a la façana de la qual, al segle XVIII, és feren uns importants i sumptuosos esgrafiats d’estil barroc; capella de Sant Erasme; el 1984 fou inaugurat el Museu de Geologia. Fou el centre del priorat de Sant Celoni i el 1319 els hospitalers hi establiren la comanda de Sant Celoni.

El municipi comprèn, també, el poble de la Batllòria, els pobles rurals de Pertegàs, Montnegre, Fuirosos, Vilardell i Olzinelles, l’església de Santa Maria de Montnegre i el santuari del Puig de Bellver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Gitanes – Centre Excursionista – Club Ciclista

Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)

14 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 13,70 km2, 258 m alt, 6.005 hab (2017)

0valles_oriental(o Vilamajor, o Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor)  Situat al vessant septentrional del Montseny, a la vall de la riera de Vilamajor, afluent del Mogent per la dreta, al nord-est de Granollers.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen cereals (blat, moresc i ordi), patates, farratge i vinya; el regadiu es possible a petita escala mitjançant l’aprofitament d’aigua de pous, i produeix hortalisses, patates i farratge. Important ramaderia ovina, porcina i bovina. Granges avícoles. Indústria tèxtil, sidero-metal·lúrgica, de la construcció i de materials per a la construcció. Estiueig. Població en ascens, bona part de la qual es troba disseminada.

El poble es formà a redós de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, construïda el 1555, renovada el 1798 i bastida de nou després del 1939.

El terme comprèn a més notables masies dels segles XVI-XVII, diverses barriades, com la del Pla i el poble del Fou (en depenia l’antiga església i convent de Sant Jaume de Rifà).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Roca del Vallès, la (Vallès Oriental)

13 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 36,90 km2, 123 m alt, 10.536 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Maresme, a la vall del Mogent; el terme és accidentat pels darrers contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

L’agricultura, que hi és en regressió, es dedica als conreus de secà (cereals, farratges, fruiters) i en menor extensió als de regadiu (productes d’horta, farratges, etc). Hi ha granges de bestiar boví, porcí i aviram. D’ençà que en el decenni del 1960 es començaren a instal·lar un bon nombre de fàbriques, l’activitat industrial ha estat la principal font d’ingressos del municipi; indústries tèxtils, químiques, metal·lúrgiques, de la construcció, etc. Pren cada cop més importància el sector serveis, amb la instal·lació de superfícies comercials, que aprofiten la proximitat i l’excel·lent xarxa de comunicacions amb Granollers i la ciutat de Barcelona.

pobl_roca_vallesDes del punt de vista demogràfic, el nombre d’habitants gairebé s’ha quadruplicat des del 1900 (llavors 1.769 hab).

La vila és a l’esquerra del Mogent, dominat pel castell de la Roca del Vallès (del segle XV, reconstruït el 1952 per Antoni Rivière); església parroquial de Sant Sadurní.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Agnès de Malanyanes, amb església romànica, el santuari de Santa Maria de Malanyanes, l’antic monestir de Sant Pere del Bosc, l’antic castell de Bell-lloc i les antigues quadres de Valldarió, Vilalba i Sant Lleïr.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Gegants – Escola Mogent

Puiggraciós

3 Respostes

(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)

Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí. Segons una tradició, la imatge gòtica (segle XV), abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV.

El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria. Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany. Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana.

Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puel·les. Conserva la imatge primitiva.

Al cim del Puiggraciós hi ha una torre de l’antic telègraf òptic molt ben conservada, feta el 1854, i als seus peus una petita capella on hom deia que fou trobada la imatge mariana.

Parets del Vallès (Vallès Oriental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 9,12 km2, 98 m alt, 18.970 hab (2017)

0valles_orientalSituat a la conca baixa de la riera de Tenes, afluent del Besòs, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental.

L’agricultura, anys enrere l’activitat més important, pràcticament ha desaparegut davant el desenvolupament industrial que ha sofert el municipi. El ritme d’industrialització fou molt accelerat a partir del decenni del 1960, sobresurt en primer lloc la indústria tèxtil, seguida per la química, la metal·lúrgica, la de la construcció, d’arts gràfiques, etc. Àrea comercial de Granollers. Demogràficament duplicà la població entre el 1900 i el 1960, però el principal ascens s’acusà a partir d’aquell darrer any, fins a arribar a quadruplicar-lo.

El poble és en un petit coster; l’església parroquial de Sant Esteve és moderna.

El municipi comprèn, a més, la Torre de Cellers, medieval (actualment masia), el dolmen de la Pedra Serrada, diversos barris, entre els quals el de Casanoves, i l’enclavament de Vila-rosal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Rap 107

Museu Abelló

1 Resposta

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 29 març 1999 – )

Museu. Obrí les seves portes amb els fons de l’artista i col·leccionista Joan Abelló. Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5.000 obres d’art català dels segles XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes.

També disposa de col·leccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives. Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló.

Enllaç web: Museu Abelló