Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran (geo)

Garona, la

74 Respostes

(Vall d’Aran)

(fr: Garonne)  Riu de la zona axial pirinenca i que forma l’única conca hidrogràfica dels rius nascuts a Catalunya tributaris de l’oceà Atlàntic.

El seu origen es troba a les entranyes del massís de la Maladeta, on s’anomena riu dels Barrancs, que desapareix engolit per un forat (ponor) càrstic, i ressorgeix a la Vall d’Aran, com a riu d’Et Joeu. Penetra a França amb direcció nord-oest.

Té una llargada total d’uns 600 km, dels quals únicament 45 corresponen al seu recorregut per la Vall d’Aran.

Aprofitament hidroelèctric per la utilització dels desnivells, amb diverses centrals a la Vall d’Aran.

Forcall, ribera d’Et -Vall d’Aran-

Deixa un comentari

(Vall d’Aran)

Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, a l’antic municipi de Bagergue, vora Montgarri, emissari de l’estany Nere del Forcall.

Cubeixic, serra de

Deixa un comentari

(Vall d’Aran)

Serra que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la coma d’Auran (2.427 m alt).

Domina, pel sud, el pla de Cubeixic, vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs.

Bonaigua, port de la

20 Respostes

(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)

Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.

Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana.

Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l’únic accés a la Vall d’Aran des de la resta de Catalunya.

Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l’hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l’hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya.

Davant els antics hostals de la Bonaigua, s’alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt).

Besiberri, el

8 Respostes

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).

Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).

Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.

La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.

Bassiero, pics de

7 Respostes

(Vall d’Aran)

Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya.

Situat a la partió de les valls d’Espot i d’Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero.

Baqueira

6 Respostes

(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)

Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Baqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l’est la vall d’Àrreu, i per l’oest les valls dels rius de Ruda i Malo.

Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Baqueira, damunt Tredòs, hi ha l’estació hivernal de Baqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, teleesquís i bones pistes, que s’estenen fins al pla de Beret (l’estació s’anomena també de Baqueira i Beret), per on s’hi accedeix per pista; l’accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s’efectua en telesella.

Enllaç web:  Estació de Baqueira-Beret