Arxiu d'etiquetes: València

Micalet, El -coral-

Deixa un comentari

(València, 21 agost 1905 – )

Societat coral. Fundada per membres del desaparegut Orfeó Valencià El Micalet. Inclou l’Institut Salvador Giner, dedicat especialment a l’ensenyament de la música i que des del 1975 té categoria de conservatori oficial de música.

Posseeix una biblioteca de tema musical i folklòric, amb més de 2.000 volums i arxiu musical (amb molts manuscrits de S. Giner). També posseeix un teatre, on han actuat habitualment companyies teatrals i cantants en català.

El 1975 organitzà el Primer Concurs de Masses Corals Infantils i la Primera Mostra Folk. Des del 1988 atorga els Premis Miquelet.

Enllaç web: El Micalet

Mestalla, sèquia de

4 Respostes

(València, Horta)

Sèquia de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València. Deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel nord.

Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900 ha (1971), progressivament en minva pel creixement urbà.

Ha donat nom a l’estadi del València Club de Futbol i a partir de la construcció del camp en aquesta zona de la ciutat.

MercaValència

Deixa un comentari

(València, 1975 – )

(Mercat Central d’Abasts de València SA)  Empresa. Constituïda per a la creació d’un mercat central amb la participació de l’empresa estatal Mercasa, del ministeri de comerç, de l’ajuntament de la ciutat i d’actuals majoristes i minoristes de l’àrea.

Les instal·lacions se situen al sud de la ciutat, a la vora dreta del nou llit del Túria, sobre terrenys agrícoles (arrossar i horta), cosa que motivà forta oposició dels camperols afectats per l’expropiació.

Hom ha criticat aquesta solució d’abast, puix que es preveu un net predomini de l’oferta alhora que l’emplaçament perifèric no afavoreix els petits botiguers.

Mercat de Futurs, de Cítrics i Mercaderies de València

Deixa un comentari

(València, setembre 1995 – )

Mercat on hom negocia de manera normalizada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines.

Fou posat en funcionament amb l’objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi.

Mercantil Valenciano, El

14 Respostes

(València, 1 abril 1872 – 28 març 1939)

Diari liberal en castellà. Defensà els ideals republicans. Òrgan del partit demòcrata-progressista en el període 1882-88, esdevingué després seguidor de Salmerón. Va néixer com a continuació del “Diario Mercantil de Valencia” i fou dirigit en els primers temps per Pelegrí Garcia i Vicent Dualde.

Els seus lectors foren de la classe mitjana i assolí una gran popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera, de la qual es manifestà contrari. Publicà una pàgina setmanal en català, titulada “País Valencià”, redactada per Eduard Buïl.

En iniciar-se la guerra civil deixà de sortir durant uns quants mesos i reaparegué el novembre de 1936, en arribar el govern de la República a València. Llavors fou òrgan del partit Izquierda Republicana.

Després de la guerra civil foren incautats els seus tallers i s’hi va imprimir “Avance”, “Levante” i “Jornada”.

Mauella

1 Resposta

(València, Horta)

Poble, a 8 km de la ciutat, Juntament amb Teuladella, forma un enclavament (1,08 km2) entre els termes d’Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.

Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl.

L’església (Sant Benet) depèn de la d’Albalat dels Sorells. El municipi fou annexat a València el 1891.

Massarrojos

1 Resposta

(València, Horta)

Poble, a 8 km de la ciutat, entre els municipis de Rocafort i de Montcada, a tocar de la sèquia de Montcada i del ferrocarril de València a Bétera.

Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos.

L’església parroquial (Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria) és del segle XVII, i depèn de la parròquia de Montcada.

El municipi fou annexat al de València el 1898.

Marxalenes

1 Resposta

(València, Horta)

Barri de la ciutat, a l’esquerra del Túria, dins el districte de la Saidia.

Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València.

Fou urbanitzat a la primera meitat del segle XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern.

Maquinista Valenciana, La

Deixa un comentari

(València, 1880 – 1963/64)

Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l’Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles.

Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal.

Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64.

Manifiesto de los Persas

Deixa un comentari

(València, abril 1814)

Document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, presentat a Ferran VII de Borbó, demanant la supressió de la Constitució i dels decrets de les Corts de Cadis, però defensant el sistema de Corts.

Ferran VII justificà el retorn a l’absolutisme en aquest document.